
1. Per què subsòl?
Subsòl fa referència al metro de París, que es on Peter Turnley, l’any 1979, va fer la fotografia de la qual hem partit per fer els relats. Com totes les decisions fonamentals del projecte va ser el fruit d’una pluja de propostes que vam madurar durant un temps fins que vam decidir quina ens abellia més.
2. Què tenen en comú les narracions del recull?
Moltes coses. D’entrada, l’atmosfera que els encomana la pròpia fotografia, que ja els dóna un perfil molt acusat a tots els personatges que hi surten. Però a més una tasca mol intensa de complicitat entre els autors, forjada a partir d’una implicació decidida en el projecte i de moltes reflexions sobre què volíem fer i com ho volíem fer. Finalment, alguns retocs -els mínims- per a travar encara més les narracions, amb compte sempre de no traure-li frescor. Per això diem que, sense ser una novel·la, sí que participa d’una característica bàsica d’aquesta: el fet que totes les narracionsremeten a un mateix món, de manera que el lector no té la sensació que cada conte li explica una cosa diferent, sinó, al contrari, que uns complementen el que es diu en els altres.
3. Què us uneix com a grup? Qui sou, què feu i què voleu fer?
Ens uneix la passió per la literatura i les ganes de formar part d’un projecte que ens permetia participar en una aventura sense renunciar a fer bona literatura. Som set escriptors amb una trajectòria pròpia ja llarga que hem constituït un grup format de manera arbitrària a partir d’un correu electrònic anònim que ens invitava a sumar-nos a un projecte encara aleshores indefinit. Alguns no ens coneixíem abans (encara que ens havíem llegit els uns als altres), altres sí. Sobre el futur, encara que no tanquem portes a res, és aviat per decidir-ho.
4. Què es pot trobar en aquest llibre? I al seu bloc?
Subsòl pensem que és un projecte insòlit en el panorama actual, un producte fresc en un àmbit on massa coses estan ja programades. Un text divertit, apassionat i juganer, que vol fer-se còmplice del lector i convidar-lo a participar en el joc que nosaltres plantegem. Un joc que continua i s’eixampla al bloc d’Unai Siset i al perfil de facebook.












