Edicions Bromera ha publicat Els amants, l’última novel·la negra de l’irlandès John Connolly.
1. En deu anys ha publicat 14 novel·les, contes breus, fa un bloc i encara fa entrevistes. D’on treu el temps?
Tinc disciplina, m’assec per escriure i intento omplir la pàgina en blanc. Em forço a seure i escriure. És art i, per tant, cal esforç, treball i talent. No hi ha pas una fórmula màgica. Els mots no flueixen així com així. Al principi, tecleges i prou, fins que surt quelcom que val la pena i que serveix.
Efectivament, encara faig entrevistes i narracions breus, perquè els llibres s’escriuen en els períodes d’entremig, mentre fas altres coses. Un llibre és com una olla que bull, que es va cuinant i es va escalfant i, mentrestant, fas altres coses. Tot forma part del procés. El periodisme és un bon entrenament.
2. Diria que alguns trets d’ Els amants són autobiogràfics? Per exemple, el fet que l’investigador Parker treballi en un bar?
En Parker, de fet, té el meu gust i la meva perspectiva del món. Tenim tots dos la mateixa versió i visió del món, per tant sí que hi ha trets autobiogràfics. Evidentment, treballar de barman m’ha ajudat, perquè sé com és la pudor de la barra, aquella flaire de cervesa que no marxa mai. M’ha estat útil.
Tanmateix, no sóc tan aturmentat com en Parker.
3. Li ha agradat visitar la fira BCNegra?
Sí, molt. M’agrada més entrar en contacte amb els lectors que no pas amb altres escriptors. Els escriptors sempre es queixen dels editors. En canvi, m’afalaga molt entrar en una sala on la gent ha vingut per mi. I em parlen i em fan preguntes al voltant dels meus llibres. Els agrada i això porta a la interacció, sempre necessària. Escriure és solitari i tot això m’allibera. No paro de xerrar-hi.
4. Escull la Banda Sonora dels seus films? Quan en podrem veure un altre?
No l’escullo. Normalment, no venc els drets dels llibres. No em fico en la feina tècnica dels que fan les pel·lícules. No és feina meva. Cap al 2010 o 2011 sortirà el film basat en The book of lost things.
5. Què espera d’Els amants? En Parker caducarà?
Sempre espero molt d’una novel·la. Ara en tinc una altra de preparada. Quan demano als lectors quina és la seva preferida molts em diuen que és la primera.
Per ara, en Parker seguirà, perquè si marxés el trobaria a faltar. És el prisma a través del qual miro el món. En una seqüència de novel·les, cada una es basa en l’anterior. Estic ajornant la seva fi, però alhora vull veure com canvia, perquè no em vull repetir. De fet, sóc un fanàtic del control i reescric milers de vegades. Jo mateix faig la recerca.
Deixa un comentari