“Tenim ganes de compartir i ‘disfrutar’ en complicitat”

Aquesta és la darrera entrevista dels grups premiats en l’edició del 2010 del Sona 9.

Tot fent un café, mentre esperàvem que arribés l’Axel Pi (un dels tipus d’interès), en Joan Dausà ens explica una part de la seva vida tan moguda. Com s’ha envoltat d’aquests grans musics, d’aquests tipus d’interès. Tal i com ell els defineix al seu Facebook :

Tipus d’Interès: persona indiscutiblement interessant que acompanya a Joan Dausà ja sigui com a músic, productor, assessor o qualsevol altra col·laboració que fa créixer el projecte.

 

Ignasi Arauz (I.A.) (El Demà.cat) : Què et va dur a fer música? Ja ve de lluny aquesta proposta com a cantant?

Joan Dausà (J.D.) : Instint, l’escoltar música a casa, cançons que m’agradaven quan era petit. Vaig fer piano i tenia que expressar-me, deixar-me anar. Primer va ser una cosa molt interna, però després ja va ser per compartir-ho amb l’altra gent. Això ja ve de molt lluny, des de l’esplai amb la guitarra que em dedicava a tocar i cantar.

I.A. : Tens una gran pluralitat de facetes, amb quina et quedes?

J.D. : Va a moments, ara amb la música ja que és la novetat i l’estic disfrutant molt. Amb la faceta d’actor també estic en un moment molt xulo, ja que estic amb el grup de La Perla 29. I com a locutor també ho estem disfrutant moltíssim amb l’Arròs Covat,  que hem guanyat un Ondas. Estic gaudint de tot una mica.

I.A. : Treballar al Club Super 3 encarnant un personatge molt estimat per la gent què t’ha aportat?

J.D. : Doncs treballar al Club Super 3 em va aportar conèixer el mitjà televisiu, on de tant en tant hi torno. Però més enllà d’això, ser un personatge estimat m’aportava molt sobretot en les Festes dels Súpers. Era quan veies el feed-back amb els nanos, ja que tu estàs treballant a plató amb el croma i no veus ningú, no saps on arriba la teva feina. Quan estàs hores i hores, signant autògrafs, parlant, fen-te fotos i abraçant als nens, veus fins on arriba la feina que estàs fent, i és molt gratificant.

I.A. : Amb aquesta proposta t’has envoltat de grans músics, com els has “enredat”?

J.D. : Els he “enredat” al voltant d’una barbacoa. Tenia l’opció de tocar a la Luz de Gas per a un concert benèfic, i vaig pensar que enlloc d’anar-hi sol amb cançons meves, vaig pensar que seria una bona excusa per a fer una banda per aquell concert. L’objectiu era fer aquell concert i fer un disc que és el que farem. La manera d’explicar-los-hi el projecte va ser aquesta, convidant-los a una barbacoa a casa. Era gent que jo coneixia o amics de Sant Feliu, o que hi tenen relació, o perquè havíem coincidit al llarg de la trajectòria professional. Els hi vaig ensenyar les cançons després de dinar i vam comentar la jugada. Ells em van dir que les veien molt cançó d’autor, i per això mateix els hi vaig dir que els convidava a entrar en el projecte. Ells havien de convertir la cançó d’autor en cançó pop. Entorn sempre d’un bon dinar o d’un bon sopar és com decidim les coses amb els Tipus d’interès.

I.A. : Perquè la formació que t’acompanya es diu els Tipus d’interès?

J.D. : Té un paral·lelisme amb els tipus d’interès econòmics, però en aquest cas fa referència a gent interessant. Gent que sempre he admirat per la feina que feia, i per tant era una descripció perfecte d’englobar-los.

I.A. : De què ens parlen les teves cançons?

J.D. : Parlen, o intenten parlar d’històries properes, que la gent se les pugui fer seves o que com a mínim convidin a la gent a cantar-les. Més que del que parlen, és com conviden a participar a la gent. Quan faig una cançó sempre m’imagino la gent cantant-la. A vegades són històries més o menys properes, més o menys quotidianes, però sempre hi ha una complicitat o una comunicació amb el públic.

I.A. : Et consideres més aviat cantautor o cantant d’un grup de música?

J.D. : Em considero cantautor per la dinàmica de composició, perquè composo en solitud, a casa, i quan ha nascut la cançó, és llavors que la comparteixo amb la banda i el grup. Tot i això, cada vegada més, també disfruto molt al ser cantant d’un grup, perquè és quan realment el producte es multiplica.

I.A. : Què t’ha aportat el pas pel Sona 9?

J.D. : Ens ha aportat poder connectar amb més gent, establir un repertori inicial, fer concerts en llocs potents com el Razzmataz i el Mercat de Música Viva de Vic, i contactar una mica amb la gent del món de la música. Com a resum ha estat una empenta.

I.A. : T’esperaves arribar fins a on has arribat?

J.D. : Sí i no. No m’ho esperava a priori, ja que s’hi presenten molts grups i tampoc saps la qualitat d’aquests, a part que depèn de molts factors. Quan fèiem els concert teniem la sensació que estàvem fent una cosa que funcionava i que connectava amb el públic, i per tanta  cada concert, ens refermàvem amb la idea que podíem arribar lluny en el concurs.

I.A. : I la rebuda del públic t’ha sorprès?

J.D. : Sí, tot i que hi havia una part de públic que eren amics, i ja no em sorprenen, si que hi havia gent que passava pel carrer o gent que anava passejant per Vic, i ens vam trobar que el dia següent hi havia gent que es posava en contacte amb nosaltres felicitant-nos o demanant-nos el disc. La rebuda del públic ha estat molt bona, de començar a crear complicitats que no existien.

I.A. : Quin és l’horitzó a curt-mitjà termini de Joan Dausà i / o Joan Dausà i els tipus d’interès? Què podrem trobar a partir d’ara?

J.D. : Doncs com a Joan Dausà seguir intentant treballar amb les altres propostes o històries, com ser actor o locutor sobretot. I com a Joan Dausà i els tipus d’interès, plasmar en un disc tot aquest projecte, que és l’objectiu prioritari i pel qual vam néixer. Aquest projecte que s’ha creat amb en David Romero (Hans Laguna), la Carol Duran (La Carrau), el Toni Llacuna (Hans Laguna), l’Eloi Isern (La banda del coche rojo), l’Axel Pi (Sidonie) i en Martí Maymó (Manel i The Seihos), pretén fer un disc molt cuidat, fer un gran disc d’entrada i després ja decidirem si continuem amb la música. És fer-nos un regal i compartir-lo.

I.A. : Com et definiries, com explicaries a la gent que són Joan Dausà i els tipus d’interès?

J.D. : Som un grup que comunica i transmet molt, les històries que expliquem, en els concerts es converteixen en converses amb el públic. Quan et saps les cançons, intueixo que el concert el disfrutes més. Són ganes de compartir i de disfrutar en complicitat.

TEXT i FOTO : Ignasi Arauz