L’u de novembre vam publicar la primera part de l’entrevista que vam fer a l’actor nordamericà Kellan Lutz, durant la 43 edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el 9 d’octubre d’enguany.
A continuació segueix la segona part de l’entrevista, que inclou les qüestions de caràcter personal que vam fer a l’actor.
Kellan Lutz, a l'acte de promoció d'Eclipse (Sitges, 9-10-2010)
Mar Santacana: Passem ara a algunes preguntes més personals. Si poguessis viatjar enrere en el temps, quin moment t’agradaria viure?
Kellan Lutz: L’època de Jesucrist (respon conveçut i sense dubtar-ho ni un segon). M’encantaria poder veure les accions que va dur a terme i també ser al Jerusalem d’aquella època. M’agradaria poder experimentar aquella època històrica i veure Jesucrist durant els sermons que recitava.
M. S.: I per què ho trobes interessant?
K. L.: Bé, perquè sóc creient. I fa molt poc he estat a Jerusalem visitant la ciutat. Vaig tornar-ne fascinat per la història, fascinat per la Bíblia. És una qüestió personal, per les meves creences. És com creure en el Pare Noel i poder anar al Pol Nord, veure com treballen els elfs… és com el somni de tots els infants!
M. S.: Així que el teu somni era ser a Jerusalem i ara ja ho has aconseguit.
K. L.: Sí, és increïble! Ara ja hi he estat i ho he vist, he vist que tot això existeix, que no és només un relat de la Bíblia. Imagina’t: com seria si poguessis transportar-te enrere en el temps, fins el moment en què tot allò va succeir? Seria fascinant, perquè en aquella època no tenien la Bíblia encara i no sabien què succeïria. I personalment, m’apassionaria viure les històries que s’expliquen a la Bíblia. Seria brutal! Imagina’t poder veure Jesucrist caminant sobre les aigües, increïble! (comenta apassionat).
M. S.: Et volia fer una pregunta sobre llibres, com ara quin llibre havies llegit darrerament o recomanaries, però ja he sentit aquest matí que la lectura no és precisament el teu passatemps. Potser podries doncs parlar sobre la Bíblia, com a llibre que et fascina?
K. L.: En realitat, ara sí que m’agrada llegir. Durant la infància i l’adolescència és cert que no m’agradava. No em puc estar mai quiet, així que això de seure davant d’un ordinador o llegir un llibre o bé fa que m’adormi o que em comenci a posar nerviós. Però ara que sóc actor, he de llegir guions constantment i cada guió és una nova història, de més o menys un centenar de pàgines. Llegir és una activitat molt creativa a nivell mental, fa que un s’imagini una gran diversitat d’escenaris i situacions.
Pel que fa a la Bíblia, és un gran llibre. És cert que no incita gaire a la lectura, ja que es tracta d’un llibre molt extens. Però ara realment gaudeixo llegint-la i les històries que relata m’apassionen. De fet ara sí que gaudeixo amb la lectura en general, puc llegir qualsevol cosa. I en el meu dia a dia conec força seguidors que llegeixen novel·les apassionants, que frisen per recomanar-les… Per tant, rebo recomanacions literàries contínuament.
M. S.: Ara sí que et puc preguntar quin és el darrer llibre que has llegit.
K. L.: I tant. El darrer llibre que he llegit és The Screwtape Letters (de l’autor de Les Cròniques de Nàrnia) i The Shak (ambdós volums, relacionats amb la religió). I ara estic llegint The Squirrell and the Chipmunk (en demana la confirmació a un amic que ha vingut amb ell des dels Estats Units, i que és a la sala d’entrevistes amb nosaltres), d’en David Sedaris; un llibre molt divertit.
(no aconsegueixo localitzar The Squirrel and the Chipmunk, sinó Squirrel Seeks Chipmunk, del mateix autor que esmenta; per tant, suposaré que el darrer llibre que està llegint és el segon…)
M. S.: Per tant ara ets un lector actiu.
K. L.: Sí, totalment. A més, saps què? Tinc un Kindle i hi tinc arxivats ben bé quaranta llibres, perquè hi ha molta gent que em recomana bons llibres per llegir. Així que constantment em trobo en estats mentals diferents. Per exemple, llegeixo amb el Kindle al gimnàs, caminant damunt de la cinta o quan sóc dalt d’un avió. Amb el Kindle puc llegir humor si em ve de gust, o alguna cosa més seriosa, com ara John Grisham, si tinc ganes de fer-ho. Parlant d’en John Grisham: vaig llegir-ne un munt de llibres a l’Àfrica. Vaig estar-hi filmant una minisèrie durant set mesos, fent un paper de membre de la marina, i amb la pila d’hores mortes que tenia vaig llegir les novel·les d’en John Grisham. M’encanten les novel·les d’intriga com les seves, els llibres que em fan pensar, saps? Com ara L’Alquimista. És increïble, L’Alquimista! Un gran llibre. (després de totes les apassionades respostes que ens ha donat sobre la lectura, podem dir que sí: en Kellan Lutz llegeix, malgrat els comentaris que va fer durant la sessió del migdia a Sitges).
M. S.: Tornant al terreny “espiritual”, quina és la persona que més t’influeix, a la vida?
K. L.: (dubta força) …Possiblement la meva mare (acaba dient). Vaig créixer amb ella, els meus pares estaven separats; així que la meva mare va representar una influència considerable. La meva mare no va tenir una vida fàcil, va passar per força dificultats. Però va donar-ho tot per la família i li estic molt agraït; agraït per tot el que em va proporcionar durant la meva infància i l’adolescència. A més, és una de les meves millors amigues, i poder ser amic de la mare d’un és un gran què, suposo.
M. S.: Estic segura que la teva mare estaria contenta de poder sentir això.
K. L.: Sí (riu)
M. S.: Quines són “les teves causes”?
K. L.: Sóc un gran amant dels animals i també dels nens. Suposo que estimo la humanitat en general. Així que recolzo l’activitat que l’organització PETA duu a terme. PETA és una organització famosa a pràcticament tot el món i té com a objectiu aturar la crueltat contra els animals. Personalment, penso que els animals són un tresor del món. És fantàstic que puguem tenir-ne cura, i hauríem de tractar-los amb amor i tendresa. Com ara els gossos, per exemple. M’estimo molt els meus gossos, en tinc dos i són els meus millors amics. A més vaig créixer envoltat de gossos. En definitiva, penso que els animals són increïbles.
M. S.: Aquesta actitud té relació, suposo, amb el teu origen, ja que la infància i l’adolescència les vas passar en una granja de l’Oest, als Estats Units.
K. L.: Sí, sense cap mena de dubte. La meva infància i adolescència van transcórrer entre golden retrievers, en tenia un munt. Recordo un dels meus gossos, en Rocky, amb qui jugava a llançar i recollir roques; força grans, no creguis! Senzillament, m’agraden molt els animals.
Pel que fa a d’altres “causes”, també estic involucrat en el projecte Saint Bernard, que té com a objectiu refer la vida de les víctimes i comunitats colpides per l’huracà Katrina. A més, recolzo el Royal Family Kids’ Camp, que treballa amb infants provinents de centres d’acollida que han estat sotmesos a abusos sexuals, així com el Boys and Girls Club, on es tracta de fer de “germà gran” i proporcionar als nois un lloc on puguin sentir-se segurs, a banda d’aprendre. De fet, existeixen moltes organitzacions sense ànim de lucre que duen a terme tasques molt positives per a la societat; jo recomano a qualsevol persona que dediqui una part del seu temps a ajudar. I ajudar et fa sentir aquesta escalfor al cor, sabent que has fet feliç algú, que has fet que tingui un dia millor.
M. S.: En Kellan té un costat “geek”/“nerd”?
K. L.: Totalment (em talla; s’està engrescant).
M. S.: Què en penses, de la sèrie The Big Bang Theory?
K. L.: M’encanta. Conec dos dels actors que hi participen i crec que és una sèrie brillant.
I pel que fa a la pregunta sobre mi, m’apassiona aprendre. M’interessa molt la química, en sóc un fanàtic. En realitat havia de ser un enginyer químic, abans de ser actor. Ja saps, havia d’anar a la universitat per formar-me com a enginyer químic i tota la pesca. Inventar és una de les coses que més m’agrada fer i, sobretot, investigar en el terreny dels impossibles. Perquè no hi ha res d’impossible (diu amb to misteriós). El primer pas, i el més important, és preguntar-se “què passaria si…?”. Després, només es tracta de provar coses noves. I em passo el diar somniant en el “Per què no…?”. No hi ha res que sigui impossible.
M. S.: Creus que t’agradaria seguir amb la teva formació com a enginyer químic més endavant?
K. L.: De fet segueixo aprenent. No cal anar a la universitat per a aprendre, el que faig és treballar amb diferents persones. Ara mateix estic treballant amb un expert xinès, que em dóna mil voltes pel que fa a la formació en química, física, etc. I només el fet de parlar amb ell ja m’aporta nous coneixements. És el mateix que amb l’aprenentatge d’una llengua estrangera. Fins que no vas o vius al lloc on es parla, no aprens realment la llengua, ja que a l’escola només t’ensenyen les normes i després la gent no parla com t’han ensenyat. Així que la millor educació per a mi és submergir-me en els ambients específics en què té lloc allò que vull aprendre, allà on es desenvolupen els nous coneixements.
M. S.: Quin és el teu lloc preferit del món, un lloc on ja hagis estat?
K. L.: (li costa molt trobar una resposta) No ho sé (respon, després de pensar-s’ho una bona estona). He estat viatjant moltíssim, últimament. Crec que potser Ciutat del Cap ha estat el lloc més màgic per a mi. No havia estat mai abans a cap indret del món que desprengués energia. A Ciutat del Cap em vaig sentir totalment viu. No tenia la necessitat de dormir, i això, independentment del que fes. Ciutat del Cap és d’una bellesa extraordinària, especialment el mont Table. Si hagués de triar un lloc on casar-me, seria el mont Table, allà al capdamunt, tot contemplant la bellesa de l’entorn. Però encara hi ha molts indrets al món on no he estat, com ara el Machu Picchu. Tinc moltíssimes ganes d’anar a Sudamèrica, i tot i que és aprop dels Estats Units, encara no hi he pogut anar. Espero poder-ho fer aviat.
Expliquem a en Kellan que l’entrevista inclou preguntes de dues comunitats de seguidores de Crepuscle, a qui envia salutacions.
Finalment, ens acomiadem tot rebent (nosaltres) felicitacions per l’entrevista: ens diu que li ha agradat molt. Gràcies, Kellan, el plaer ha estat nostre i esperem tornar-te a veure l’abril de l’any vinent.
entrevistadema.wordpress.com 