Martí Gasull: “Cal treballar per la música en català també a les discoteques i fils musicals”

Entrevista a Martí Gasull, portaveu de la Plataforma per la Llengua

1. Què et sembla la nova llei del cinema català?

Creiem que és una llei fonamental que cal tirar endavant, i valorem positivament el projecte de llei. Demanem ara valentia, als nostres parlamentaris. Com la Plataforma per la Llengua demostra a l’estudi que trobareu al web, http://www.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/interior/59 , les llengües amb un nombre de parlants comparables al català d’Europa i el Quebec, inclús amb menys parlants, tenen assegurada la seva presència al cinema, l’única excepció és el català , que està a la cua. La situació actual de la llengua catalana en el sector és conseqüència d’un decret franquista, de tal manera que, avui dia, l’oferta de cinema en català se situa a l’entorn d’un 3%, percentatge realment escandalós. Estem segurs, com alguns estudis demostren, i com han corroborat les poques pel·lícules estrenades en català en condicions de normalitat, com Doraimon i Shin Shan, que el cinema doblat o subtitulat al català és rendible, i que justament el que cal fer és crear oferta. És per això que ens cal aquesta llei, per despenalitzar els espectadors catalans perquè puguin veure cinema en la seva llengua, amb els mateixos drets que els altres espectadors europeus. Caldrà vetllar perquè la llei es desenvolupi reglamentàriament, i a part de les quotes de distribució, s’assegurin també les quotes d’exhibició.

2. Creus que les emissores de ràdio compleixen el 25% de música en català?

Creiem sincerament que aquest 25% no es compleix en la majoria de mitjans radiofònics. Encara vivim dels prejudicis negatius que encara pesen sobre la música en català, segurament productes de l’autoodi encara existent, quan realment s’ha demostrat que la música feta en català és bona i existeix en totes les modalitats. En aquest aspecte, veiem fonamental vetllar per al desenvolupament de la llei 1/1998 de Política Lingüística, que assenyala aquestes quotes, i treballar perquè la música en català es vagi normalitzant arreu, també a les discoteques i fils musicals.

3. Com ha anat la campanya de les joguines del Nadal 2009?

Aquest any des de la Plataforma per la Llengua estem molt satisfets de la campanya per la joguina en català, i estem convençuts que hem fet un pas endavant en la sensibilització de la nostra llengua en un àmbit tan fonamental com el joc i la joguina, davant la insatisfacció constada de la demanda. Com podeu veure al web http://www.plataforma-llengua.cat/joguines, la Plataforma per la Llengua ha difós un llistat de més de 500 joguines en català i de més de 150 establiments que les distribueixen, a més de col·laborar amb el Consorci per a la Normalització lingüística en l’edició del seu catàleg. A més hem enviat als empresaris la guia de sensibilització  i les teves joguines, ja incorporen el català? en català i anglès, i ha editat un nou tríptic per sensibilitzar-ne el consum. Cal esmentar també, i especialment, la festa del joc i la joguina en català celebrada el passat 28 de novembre conjuntament amb la campanya El català suma a les joguines. Creiem que hem contribuït a portar la qüestió a l’opinió pública, i que de cara el 2010 continuarem augmentant el percentatge de joguines en català, que, d’acord amb els mateixos estudis de la Plataforma per la Llengua, el 2009 estava a l’entorn d’un 6%.

 

Read Full Post »

Ramon Sangles: “amb la sobirania, el cinema en català serà un fet que ens cuinarem nosaltres”

Entrevista a Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional

1. Què et sembla la nova llei del cinema català?

No l’he llegida, la nova llei del cinema. No vull perdre temps a llegir lleis i propostes que mai no es compleixen. Són una pastanaga davant el nas. Per una banda no tenim fermesa i per l’altra ens tenen les mans lligades ja sabeu a on. He sentit a parlar d’un 50% i he sentit a dir que la gent no va al cinema si és en català. El 50% em sembla ridícul; com sempre no apostem per al cent per cent, i, si la gent no va al cinema en català és perquè en català poca cosa hi ha que valgui la pena. Llavors dic: (a) totes les pel·lícules han de ser en català; si no hi poden ser en original català o doblades, que siguin en la llengua original d’on han estat fetes i que vagin subtitulades en català, i (b) que en català hi hagi, per començar, doblades les millors pel·lícules del món del cinema. I, quant a fer nosaltres pel·lícules, comencem a aprendre’n a partir de zero, perquè poca cosa bona hem fet.

2. Creus que l’ús del català augmentaria en el cas d’un triomf del sí en un referèndum d’autodeterminació?

En aquesta pregunta m’hi sobra “en el cas de…”. Ja tornem a ser en allò de la hipòtesi i de les abaixades de pantalons. A part, aquesta pregunta tampoc no es pot fer dient “Creus que…”. Cal dir: “El dia que tindrem la sobirania, llavors el cinema en català serà un fet que ens cuinarem nosaltres. Serem capaços de tenir ja un bon repertori preparat? Tindrem ja uns bons autors, uns bons actors, uns bons “registes”, uns estocs de films per a poder emetre en totes les sales? Hi treballa ja algú?”

3. Quines tasques du a terme la vostra entitat per la normalització?

Llengua Nacional treballa al cent per cent en català i amb qualitat. No ens proposem canviar res ni explicar res. Partim d’una mentalitat de país ja totalment normalitzat i a partir d’ací actuem i som. Llengua Nacional és ja la llengua i el país normalitzat.

Read Full Post »