Àlex Santos: “Laporta ha convertit el Barça en la màquina esportiva més potent del món”

L’autor del llibre “El circ mediàtic del Barça” ens fa cinc cèntims de les tensions internes que viu el club.

1. Quin és el circ mediàtic del Barça? Quins en són els principals protagonistes?

El circ mediàtic del Barça és la manera de descriure el sarau que es forma en l’entorn de l’entitat barcelonista, degut al sacseig que pateix. Són les tensions empresarials i els polsos entre periodistes i personatges vinculats al club. Són molts elements que entren en disputa.

El principal protagonista és el club i la gestió que fa de la seva comunicació. El Barça ha passat de viure despullat a cobrir-se mínimament per protegir un dels seus patrimonis, com és el missatge. També hi juguen un paper determinant les empreses informatives que han passat sovint de voler saber a voler decidir

2. Què ha fet Laporta de més positiu? I de més negatiu?

Laporta ha convertit el Barça en la màquina esportiva més potent del món, i en un exemple envejat arreu. Una cosa és la visió que tenim a dins, a on el desgast del dia a dia arriba a ennuvolar la vista i no tenir una mirada neta, però existeix una mirada que es fa des de fora plena d’enveja sana i reconeixement sense fisures. Això és el que ha construït Laporta, al marge de les seves crisis i l’histerisme que de vegades ha hagut i d’un manament edificat en un terreny pantanós.

El negatiu, potser haver comptat amb un passat com a opositor que sempre li ha penjat com l’espasa de Damocles.

3. Et fa por que el nou president trenqui amb l’actual model reexit?

Ni jo ni cap periodista podem manifestar pors ni alegries per la decisió que prengui el soci el dia de les eleccions . No m’agrada que s’atiï la bandera de la por. D’igual manera que tampoc em va agradar que es fes el 2003 quan Laporta va agafar les regnes de l’entitat. Nosaltres estem aquí per provar d’explicar la complexitat d’aquest món. Tot el que s’aparti d’aquest objectiu estarem traint la professió.

4.  Tenia raó Cruyff quan es queixava de l’entorn? Ara l’entorn és encara més ampli i pressionant?

Hi ha una idea equivocada sobre Cruyff i l’entorn que he desenvolupat al llibre. Quan Cruyff es queixa de l’entorn no ho fa assenyalant el concepte que tots entenem avui, sinó que és retreu l’actitud i comportament d’aquelles persones que li molesten en l’obtenció dels seus objectius, sent ell el centre del debat, del Barça i del món. Per a ell, tot era entorn. Tot el que li molestés, però a ell. I aquest eren els directius i la premsa.

Read Full Post »

Andreu González: “El Barça és el club més gran del món”

L’escriptor català presenta 100 motius per ser del Barça, publicat per Cossetània.

1. És cert que el Barça és el club més gran del món?

No sé si entenc bé la pregunta. És el més poliesportiu del món, això sí. I no n’hi ha cap amb tantes seccions potents, de primera línia. A més, encara que tots els clubs importants són més que un club, no n’hi ha cap de les dimensions del Barça que d’una manera tan decidida representi per a tants una idea de llibertat política. Aquest últim punt no vull dir que sigui un sentiment unànime, però sens dubte és el majoritari.

2. Quins són els deu motius principals per ser del Barça?

Si em permets la broma, nosaltres per fer el llibre ja vam haver de retallar, així que només 10 ja és massa resumir… Només a tall d’exemple, doncs…

1. El Barça és el millor club de la història des que les estadístiques són fiables, segons la Federació Internacional d’Història i Estadístiques del Futbol, una federació alemanya.
2. Ha aconseguit la fita de les 6 Copes en un any, que no la ha assolida ningú, ni tan sols el Manchester Utd (veurem si un Inter sense Mourinho arriba a igualar-ho).
3. El Barça té 30 Copes d’Europa sumant les de totes les seccions.
4. El Barça té o ha tingut més jugadors de la llista FIFA 100.
5. El gol de Messi contra el Getafe és el millor gol del segle XXI.
6. El Barça té el planter amb més valor del món.
7. Oliver Aton, després de triomfar al Japó i al Brasil, ve al Barça (i no al Madrid).
8. El Barça té la primera penya de gais i lesbianes de la lliga.
9. El Barça és patrocinador (UNICEF) i no patrocinat.
10. Vam tenir Cruyff i ara tenim Guardiola.

I podríem seguir i seguir…

3. S’han burlat mai de tu per ser del Barça?

No crec que hi hagi motius prou sòlids per riure’s d’un culer. Seria tan ridícul com, en el món del bàsquet, mirar de fer befa dels Lakers. A més, si mai es burlessin de mi, podria contestar amb un fragment preciós de les benaurances: “Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!”

4. Creus que hi ha més culers ara que abans? De qui és mèrit, de Laporta, de Guardiola, de l’equip…?

Els èxits esportius fan guanyar seguidors, esclar. Per exemple, hi ha una bossa de culers que no són gaire fanàtics però que, amb el bon joc, s’han reactivat i ara segueixen l’equip com mai. És normal. De totes maneres, també hi ha un nucli d’incondicionals que són aliens als resultats de l’equip i el seguiran guanyi o perdi. Fins i tot hi ha un altre col·lectiu molt important: el de la gent a la qual el futbol li és igual però que és molt del Barça, perquè el Barça desborda el vessant esportiu. Sense Laporta ni Guardiola no hauríem viscut els millors anys de la història del barcelonisme.

5. Què et va empènyer a escriure aquest llibre? Has aconseguit l’objectiu?

L’Armando i jo teníem diversos objectius alhora. El primer, divulgar aspectes claus del barcelonisme aprofitant l’avinentesa dels èxits esportius. És a dir, donar una certa solidesa al suflé de barcelonisme que ara es viu, parlar de la dimensió històrica del club. El segon, escriure un llibre d’esport en català, per tal d’arribar a un públic interessat pel tema però que habitualment consumeix cultura en castellà. En tercer lloc, escriure amb agilitat i amb picades d’ullet més literàries. Si hem aconseguit els tres objectius o no, és el lector qui ho ha de jutjar.

6. Té bona acceptació?

Déu n’hi doret. Se n’han fet dues edicions en paper i, si tot va bé, n’hi haurà aviat una tercera. A més, ha tingut bona acollida en format electrònic. Una dada curiosa és que a Andorra va ser per Sant Jordi el llibre més venut de no ficció en català. No està pas malament per a un llibre escrit per dues persones més o menys desconegudes i publicades per una editorial independent, però compromesa i propera amb els autors.

7. Què penses de les noves incorporacions?

Nosaltres de futbol no en sabem gaire. Però Villa, a priori, sembla un reforç molt encertat. El Barça ha fet històricament grans espifiades amb fitxatges de davanters contrastats que provenien de la lliga (penso sobretot en Kodro i Cuéllar). Però Villa ha tingut uns números brillants i és molt complet: té velocitat, xut, picardia… Confio que serà capaç del sacrifici que Guardiola demana als jugadors. Em sap greu per Bojan, però, perquè Villa li farà de tap.

8. Quin candidat et convenç més?

Tinc simpaties per Benedito, de la candidatura del qual conec una persona. Sé que Benedito compta amb l’assessorament de Xavier Roig, que té molta experiència en campanyes. Suposo que Benedito no guanyarà aquestes eleccions, però el seu moment podria ser d’aquí a quatre anys. Per mi és fonamental que el guanyador no lamini la vinculació estreta que s’ha fet els darrers anys entre Barça i catalanisme. La resta em sembla secundari.

Read Full Post »

Alfons Godall: “El soci té dret a decidir”

El número 2 de la candidatura de Marc Ingla aposta per un club més participatiu

1. Per què forma part d’aquesta candidatura?

Perquè volia tenir els millors companys de viatge, els millors possibles, gent amb qui ja havia compartit junta i amb qui ja havia treballat per fer un Barça tan gran com l’actual. Entre tots podem aconseguir més Barça que mai, un club basat en l’esforç, la concòrdia i l’èxit, sense oblidar la catalanitat. Junts , tenim nous reptes i noves fites i amb Marc Ingla ho aconseguirem.

2. Com explica aquesta catalanitat?

El Barça és la primera institució de Catalunya per molta gent. Representa Catalunya al món i cal seguir fomentant els valors de la catalanitat des del Barça, que ha d’enfortir els lligams amb les altres institucions catalanes, amb la seva gent –sobretot, els més necessitats- i amb els clubs esportius.

El Barça no pot perdre aquesta catalanitat, al contrari. L’ha de mantenir i la de reforçar, però no només amb paraules sinó amb fets. A més, hem de fer un catalanisme obert, incloent i transversal.

3. És cert que el Barça té un dèficit social?

Això és mentida; el Barça dels últims anys és el més social de tots. És el Barça dels nens del món, és el Barça dels necessitats, el Barça d’Unicef i de la Fundació, cosa que ens omple d’honor i és un orgull per a tots els culés. Nosaltres vam decidir destinar el 0,7 % a la Fundació. Volíem –i volem- atendre gent amb problemes. El Barça és un club solidari al cent per cent, fins i tot en la manera de jugar. Ara falta que la Fundació sigui més propera al soci.

4. Més propera al soci?

Exactament, el soci ha de poder decidir sobre projectes de la Fundació, si és que pretenem un club realment participatiu. El nostre Barça serà participatiu, per tant el soci tindrà dret a decidir. Volem que hi participi, amb consultes sobre la Fundació, però també sobre l’estadi, sobre el Palau, sobre l’equipació dels jugadors, sobre el possible nom de certes instal·lacions, sobre el president d’honor, sobre el carnet de soci…

5. El carnet serà diferent?

El nou carnet tindrà un xip que oferirà tot un ventall de possibilitats, com per exemple punts que donen dret a serveis o productes. També contindrà la informació per poder anar a votar. El club ha de ser per al soci per sempre. Un 10% del superàvit serà per al soci.

6. Acaba l’era Laporta…

I l’hem d’aplaudir, felicitar i agrair-li el que ha fet pel Barça, en el que considero els 7 millors anys de la història del club, pels títols, pel projecte esportiu i pel compromís que té el club.

Read Full Post »