Albert Fibla: “M’agradaria descobrir que ofereixo alguna cosa”

El cantautor acaba de publicar “En directe al BarnaSants”

1. Què esperes d’aquest disc en directe? Quina és la resposta del públic i de la crítica?

Estic disfrutant d’aquest projecte des de fa molt de temps: buscant còmplices per tirar-lo endevant, donant-li forma, triant les cançons, assajant-les, fent el concert que va servir per la gravació, mesclant… Les fotos, la portada, el videoclip… He treballat de valent, i en tot el procès, més que mai. Així que, abans d’existir, aquest disc ja m’ha donat molt.

Quant a la resposta del públic i de la crítica, no la conec, ja que ‘En directe al Barnasants’ acaba d’aparèixer.

2. Estudi o directe?

Fa un any i mig, quan vaig engegar el projecte d’aquest disc, t’hauria dit que em venia molt de gust enregistrar en directe. Ara et dic que tornaré a l’estudi, segur. En qualsevol cas, no puc triar només una opció.

3. Llach o Raimon?

Llach i Raimon. I també Paolo Conte, Santiago Auserón, Ovidi Montllor, Sting, Paul McCartney, Joan Manuel Serrat, Vinicio Caposella, Luis Eduardo Aute, Fito Páez, Sílvio Rodríguez, Bob Dylan… I tants i tants d’altres. Perquè triar-ne només un? No cometré aquest error.

4. Recital petit o concert en un estadi?

El dia que actui en un estadi podré respondre’t aquesta pregunta.

5. Nova Cançó Catalana o Rock Català?

Sento ser incapaç de triar un altre cop. Aquests dos movients musicals em semblen igualment importants i respectables.

6. Et sents a l’inici de la teva carrera o la veus molt avançada?

Sento que començo de zero cada dia.

7. Què ofereixes de nou i què t’agradaria descobrir?

M’agradaria descobrir que ofereixo alguna cosa. M’és igual si és una cosa nova o no.

8. Creus que existeix una nova Nova Cançó Catalana?

Si. Tot i que bona part de la premsa especialtzada assenyala només en una direcció. Crec que hi ha propostes renovadores de la Cançó, la meva entre elles, que no tenen la mateixa visibilitat que altres.

9. A quina generació pertanys, a la de Roger Mas o la de Cesk Freixas? I a quina escola pertanys?

No sento que formi part de cap moviment generacional, ni de cap escola. En qualsevol cas, aquestes coses es veuen amb el temps.

10. Com tracta la premsa els cantautors catalans?

La premsa és un concepte tan ampli que no permet generalitzar. I el mateix passa amb els cantautors. Si parlo des de la meva experiència personal, a mí hi ha una part de la premsa que em tracta molt bé, una altra que no tant i una altra que, directament, no em tracta.

Read Full Post »

Màrius Serra: “Des de sempre, m’ha fascinat el palíndrom per la seva simètrica bellesa”

L’escriptor barceloní publica “Dicciomàrius”, un recull de 700 enigmes que ell mateix ha creat per a la ràdio. L’edita La butxaca.

1. Quants enigmàrius conté el libre? Com els has escollit? Són de diversos nivells? Són per a tots els públics?

En conté 700, triats segons el nivell de dificultat. En principi tots han passat per la ràdio, tot i que de vegades després n’he afinat l’enunciat. Segons el percentatge d’encertants que han aconseguit els he dividit en tres nivells de dificultat: júnior, sénior i expert. Els júnior no només són més senzills, sinó que no contenen referents adults i, per tant, són per a totes les edats. Sovint el nivell de dificultat és subjectiu, però els referents necessaris per arribar a alguna resposta és més fàcil d’objectivar.

2. Quin enigma de l’antiguitat t’ha captivat més?

Des de sempre, m’ha fascinat el palíndrom per la seva simètrica bellesa. En general, diria que és l’artefacte verbal més captivador, tot i que, en principi, no sigui un enigma pròpiament dit, atès que no oculta res.

3. Com crees enigmàrius? El mètode és semblant al dels mots encreuats?

Els invento durant el procés de definició dels mots encreuats de la setmana, normalment. De tant en tant, alguna definició té unes característiques determinades que la fan radiofònica i llavors anoto aquella paraula en un fitxer-sala-d’espera. Després, els trio de cinc en cinc, per setmanes, i els afino molt més que amb les definicions dels mots encreuats. Aquí hi ha altres elements que compten: no hi ha paraules que s’encreuin, hi pot haver més d’una solució, hi pot haver joc homofònic en funció del dialecte del parlant…

4. Podríem dir que els enigmàrius són els mots encreuats de la ràdio?

Van partir d’aquesta premissa, quan l’Antoni Bassas em va encarregar de fer mots encreuats a la ràdio, però han evolucionat. Són enigmes basats en el doble: doble sentit, doble grafia, doble so… Són calamburs enigmístics.

5. Un altre llibre de consulta. Quants n’has publicat i quins? Quin valor té aquest per a tu?

He publicat, ja, un munt de llibres sobre ludolingüística. Començant pel “Manual d’enigmística” i pel “Verbàlia”, és clar. Després, el “verbalia.com” amb propostes de joc i sis reculls de mots encreuats, dos fa molts anys amb el Miquel Sesé de l’Avui i quatre més recentment amb el Pau Vidal d’El País.

6. Lèxic o enigmes? Lletres o números?

Són falses dicotomies. Ho vull tot, que és palíndrom. L’èxit del lèxic és no ser mai xic. Els números tenen noms que s’escriuen amb lletres i la gematria permet atorgar valor numèric a les lletres.

7. El millor anagrama de la teva vida.

Màrius Serra: Res us rimarà (me’l va regalar l’amic Jaume Subirana), però jo vaig replicar: Res us amarri!

8. El millor palíndrom.

Se n’és o no se n’és. Diria que és l’únic que he inventat, sobretot perquè els palíndroms no s’inventen: es descobreixen.

9. Pot un escriptor descansar?

I tant! Però primer cal que es cansi.

10. Creus que l’humor semàntic està de moda?

Diria que l’enginy verbal està poblant, de vegades d’una manera inquietant, els nous mitjans de comunicació. Quin percentatge dels missatges que circulen per Twitter no podrien ser definits com “humor semàntic”? En tot cas, prefereixo l’humor semàntic al bricolatge emocional.

Read Full Post »

Carles Cortés: “Reivindico la sexualitat femenina a partir de certa edat”

L’escriptor alcoià publica a Bromera “Sara, la dona sense atributs”, XVI Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida

1. Què representa la protagonista, Sara?

Sara és l’herència de totes les meues lectures, sobretot d’escriptores, tant catalanes i europees com marroquines, argelines…

Sara cau en el parany de les hipocresies i contradiccions de la seua generació. És una novel·la provocadora, pot ferir sensibilitats, per les escenes de sexe i de violència.

2. Per què els personatges tenen noms tan bíblics?

Em va interessar fer la lectura del Nou Testament. Vaig fer alguna reconstrucció del Gènesi. Vaig conèixer casos de Testimonis de Jehovà de segona generació, que és gent que té elements molt interessants literàriament parlant. Esta és una història d’incest, com passava entre Sara i Ismael, per tant es tracta d’una metareferència literària.

3. Què vol dir “sense atributs”?

“L’home sense atributs” és una novel·la de Robert Musil que he pres com a referent. No té res a veure amb la manca d’atributs físics, sinó més aviat una reflexió sobre si ella és íntegra i amb principis o no. De fet, arriba a la conclusió que sí que en té perquè s’ha independitzat, ha crescut i sap el que es fa.

Sara sí que té atributs. Reivindico la sexualitat femenina a partir de certa edat.

4. Què sents publicant una novel·la eròtica?

És un goig. És un gran plaer poder publicar la meua quarta novel·la en l’editorial valenciana més potent i, a més, independent, cosa que es valora molt en una època marcada per les fusions, tant d’editorials com de caixes. Les novel·les eròtiques trenquen el tòpic que la literatura catalana és per a instituts.

5. Quina relació té la novel·la amb la música?

Moltíssima. Està estructurada a partir de cançons d’Édith Piaf, que contenen dolçor, sensualitat i amargor, que són les principals característiques de la seva vida. “La vie en rose” és un cant d’esperança per a tothom. A Alacant hi ha una plaça nova, on han obert un restaurant del fill de l’amant d’Édith Piaf, i aquest restaurant ix en la novel·la, ja que és el lloc on van a prendre unes copes.

6. El teu llibre conté amor cortés?

Sí, és clar. És un amor subtil, suggerent, educat i cortès.

Encara que al final acaba sent descortès.

Read Full Post »

Andreu González: “El Barça és el club més gran del món”

L’escriptor català presenta 100 motius per ser del Barça, publicat per Cossetània.

1. És cert que el Barça és el club més gran del món?

No sé si entenc bé la pregunta. És el més poliesportiu del món, això sí. I no n’hi ha cap amb tantes seccions potents, de primera línia. A més, encara que tots els clubs importants són més que un club, no n’hi ha cap de les dimensions del Barça que d’una manera tan decidida representi per a tants una idea de llibertat política. Aquest últim punt no vull dir que sigui un sentiment unànime, però sens dubte és el majoritari.

2. Quins són els deu motius principals per ser del Barça?

Si em permets la broma, nosaltres per fer el llibre ja vam haver de retallar, així que només 10 ja és massa resumir… Només a tall d’exemple, doncs…

1. El Barça és el millor club de la història des que les estadístiques són fiables, segons la Federació Internacional d’Història i Estadístiques del Futbol, una federació alemanya.
2. Ha aconseguit la fita de les 6 Copes en un any, que no la ha assolida ningú, ni tan sols el Manchester Utd (veurem si un Inter sense Mourinho arriba a igualar-ho).
3. El Barça té 30 Copes d’Europa sumant les de totes les seccions.
4. El Barça té o ha tingut més jugadors de la llista FIFA 100.
5. El gol de Messi contra el Getafe és el millor gol del segle XXI.
6. El Barça té el planter amb més valor del món.
7. Oliver Aton, després de triomfar al Japó i al Brasil, ve al Barça (i no al Madrid).
8. El Barça té la primera penya de gais i lesbianes de la lliga.
9. El Barça és patrocinador (UNICEF) i no patrocinat.
10. Vam tenir Cruyff i ara tenim Guardiola.

I podríem seguir i seguir…

3. S’han burlat mai de tu per ser del Barça?

No crec que hi hagi motius prou sòlids per riure’s d’un culer. Seria tan ridícul com, en el món del bàsquet, mirar de fer befa dels Lakers. A més, si mai es burlessin de mi, podria contestar amb un fragment preciós de les benaurances: “Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!”

4. Creus que hi ha més culers ara que abans? De qui és mèrit, de Laporta, de Guardiola, de l’equip…?

Els èxits esportius fan guanyar seguidors, esclar. Per exemple, hi ha una bossa de culers que no són gaire fanàtics però que, amb el bon joc, s’han reactivat i ara segueixen l’equip com mai. És normal. De totes maneres, també hi ha un nucli d’incondicionals que són aliens als resultats de l’equip i el seguiran guanyi o perdi. Fins i tot hi ha un altre col·lectiu molt important: el de la gent a la qual el futbol li és igual però que és molt del Barça, perquè el Barça desborda el vessant esportiu. Sense Laporta ni Guardiola no hauríem viscut els millors anys de la història del barcelonisme.

5. Què et va empènyer a escriure aquest llibre? Has aconseguit l’objectiu?

L’Armando i jo teníem diversos objectius alhora. El primer, divulgar aspectes claus del barcelonisme aprofitant l’avinentesa dels èxits esportius. És a dir, donar una certa solidesa al suflé de barcelonisme que ara es viu, parlar de la dimensió històrica del club. El segon, escriure un llibre d’esport en català, per tal d’arribar a un públic interessat pel tema però que habitualment consumeix cultura en castellà. En tercer lloc, escriure amb agilitat i amb picades d’ullet més literàries. Si hem aconseguit els tres objectius o no, és el lector qui ho ha de jutjar.

6. Té bona acceptació?

Déu n’hi doret. Se n’han fet dues edicions en paper i, si tot va bé, n’hi haurà aviat una tercera. A més, ha tingut bona acollida en format electrònic. Una dada curiosa és que a Andorra va ser per Sant Jordi el llibre més venut de no ficció en català. No està pas malament per a un llibre escrit per dues persones més o menys desconegudes i publicades per una editorial independent, però compromesa i propera amb els autors.

7. Què penses de les noves incorporacions?

Nosaltres de futbol no en sabem gaire. Però Villa, a priori, sembla un reforç molt encertat. El Barça ha fet històricament grans espifiades amb fitxatges de davanters contrastats que provenien de la lliga (penso sobretot en Kodro i Cuéllar). Però Villa ha tingut uns números brillants i és molt complet: té velocitat, xut, picardia… Confio que serà capaç del sacrifici que Guardiola demana als jugadors. Em sap greu per Bojan, però, perquè Villa li farà de tap.

8. Quin candidat et convenç més?

Tinc simpaties per Benedito, de la candidatura del qual conec una persona. Sé que Benedito compta amb l’assessorament de Xavier Roig, que té molta experiència en campanyes. Suposo que Benedito no guanyarà aquestes eleccions, però el seu moment podria ser d’aquí a quatre anys. Per mi és fonamental que el guanyador no lamini la vinculació estreta que s’ha fet els darrers anys entre Barça i catalanisme. La resta em sembla secundari.

Read Full Post »

Jordi Ferrer: “Per fi, les millors guies del mercat són en català”

L’editor de Cossetània parla de les Guies Essencials de viatge, una nova col·lecció que arrenca amb els títols: Roma Essencial, París Essencial, Nova York Essencial i Londres Essencial.

1. Per què vau prendre la decisió d’editar aquestes guies?

Va ser una decisió estratègica. Després d’uns quants anys editant llibres de natura, d’excursionisme i de cuina, vam decidir apostar pel turisme, amb algunes col·leccions (Asimut i Croma) que ja havien innovat. El següent pas va ser estudiar com estava el mercat per poder fer guies de viatge i, un cop fetes prop de 30 reunions a les fires de Frankfurt i de Londres, vam veure-hi la possibilitat real. Ara ja és una realitat, ja són a la venda des de mitjan mes de maig.

2. Quines característiques tenen?

Nosaltres vam decidir que havien de complir 6 requisits, que és una mica el tret essencial de les guies. I ho vam acosneguir perfectament. Per tant, les guies són:

• Completes, però alhora sense massa text.
• Amb color i vistoses.
• Manejables fàcilment.
• Rigoroses i actuals.
• Formen part d’una col·lecció que arribarà a ser àmplia.
• No existeixen en castellà.

3. Quantes n’heu publicat?

De moment, n’hem publicat 3000 de cada una, un terç de les quals se superarà de seguida amb exemplars directes, fins i tot via internet. Els llibreters han tingut molt bona resposta, les han valorat molt positivament i les fomentaran.

4. Quins són els títols actuals i quins seran els propers?

Els quatre títols de sortida són: París, Roma, Londres i Nova York. Per a l’any que ve, ja hem comprat els següents: Escòcia i Florència-Toscana. La intenció és treure’n de 2 a 4 cada any. Com es pot veure a les portades, són traduccions de les guies que edita AA Publishing (Automobile Association Publishing); el disseny de dins és seu i el de les cobertes l’hem canviat.

Les següents sortiran al febrer.

5. On es poden trobar? On es presentaran?

Es presentaran a Barcelona, a Vic i a Girona. Es poden trobar -i demanar- a les llibreries, no pas als quioscos. Cada tres anys s’actualitzaran. Intentarem arribar a un mínim de 20 títols, que tindran aparadors especials en algunes llibreries.

6. Sorprèn aquest preu tan baix, només 12, 50 €.

Renunciem a possibles guanys perquè pretenem que funcioni. A part, el preu d’impressió és barat pel fet d’aliar-se amb un grup fort.

Read Full Post »

Alfons Godall: “El soci té dret a decidir”

El número 2 de la candidatura de Marc Ingla aposta per un club més participatiu

1. Per què forma part d’aquesta candidatura?

Perquè volia tenir els millors companys de viatge, els millors possibles, gent amb qui ja havia compartit junta i amb qui ja havia treballat per fer un Barça tan gran com l’actual. Entre tots podem aconseguir més Barça que mai, un club basat en l’esforç, la concòrdia i l’èxit, sense oblidar la catalanitat. Junts , tenim nous reptes i noves fites i amb Marc Ingla ho aconseguirem.

2. Com explica aquesta catalanitat?

El Barça és la primera institució de Catalunya per molta gent. Representa Catalunya al món i cal seguir fomentant els valors de la catalanitat des del Barça, que ha d’enfortir els lligams amb les altres institucions catalanes, amb la seva gent –sobretot, els més necessitats- i amb els clubs esportius.

El Barça no pot perdre aquesta catalanitat, al contrari. L’ha de mantenir i la de reforçar, però no només amb paraules sinó amb fets. A més, hem de fer un catalanisme obert, incloent i transversal.

3. És cert que el Barça té un dèficit social?

Això és mentida; el Barça dels últims anys és el més social de tots. És el Barça dels nens del món, és el Barça dels necessitats, el Barça d’Unicef i de la Fundació, cosa que ens omple d’honor i és un orgull per a tots els culés. Nosaltres vam decidir destinar el 0,7 % a la Fundació. Volíem –i volem- atendre gent amb problemes. El Barça és un club solidari al cent per cent, fins i tot en la manera de jugar. Ara falta que la Fundació sigui més propera al soci.

4. Més propera al soci?

Exactament, el soci ha de poder decidir sobre projectes de la Fundació, si és que pretenem un club realment participatiu. El nostre Barça serà participatiu, per tant el soci tindrà dret a decidir. Volem que hi participi, amb consultes sobre la Fundació, però també sobre l’estadi, sobre el Palau, sobre l’equipació dels jugadors, sobre el possible nom de certes instal·lacions, sobre el president d’honor, sobre el carnet de soci…

5. El carnet serà diferent?

El nou carnet tindrà un xip que oferirà tot un ventall de possibilitats, com per exemple punts que donen dret a serveis o productes. També contindrà la informació per poder anar a votar. El club ha de ser per al soci per sempre. Un 10% del superàvit serà per al soci.

6. Acaba l’era Laporta…

I l’hem d’aplaudir, felicitar i agrair-li el que ha fet pel Barça, en el que considero els 7 millors anys de la història del club, pels títols, pel projecte esportiu i pel compromís que té el club.

Read Full Post »

Raquel Estrada Roig: “La poesia es troba en totes les coses que et fan emocionar”

La poestessa tarragonina, guanyadora del Premi Gabriel Ferrater de poesia, publica Pedregam o pedreria, un recull poètic editat per Cossetània.

1. Es pot viure de la poesia?

Crec que no, si et refereixes a què et pugui mantenir econòmicament. La poesia es troba en totes les coses que et fan emocionar, si ho vols veure així, i per a alguns és una manera necessària d’expressar el que sentim i el que percebem de l’exterior. Potser és una manera d’entendre les coses, i això ja és molt.

2. Què se sent guanyant premis literaris?

Presentar-se a un premi literari requereix, a vegades, molt de treball previ, i també passió per allò que es fa. Que et premiïn satisfà. És un copet a l’esquena per seguir amb més seguretat.

3. Et satisfà publicar llibres?

He publicat diversos treballs en llibres col·lectius de relats curts i de poesia, alguns dels quals han estat premiats en certàmens literaris. Satisfà molt. Però també és bo tenir en compte que no n’hi ha prou en fer-ho bé per publicar: també hi ha el factor sort, les influències… en el fons, si t’agrada escriure, el millor de que et publiquin un llibre deu ser el fet que molts et podran llegir.

4. Com és la teva poesia? Quines característiques té?

Fins ara – i no sé si això va a favor o en contra meu- em penso que he escrit el que he volgut i el que m’agrada. “Versos lliures”, com va dir l’escriptor Magí Sunyer fa poc…però és que ara mateix no sabria obligar-me a rimar els poemes, tot i que sí que vull que tinguin una bona sonoritat. No he volgut pensar en estructures preestablertes, les he vist com una cotilla, tot i que començo a pensar en com m’hi podria familiaritzar.

L’actualitat, allò que és notícia, per mi és una font d’inspiració inesgotable, de la mateixa manera que ho és el meu entorn més proper. No puc deixar de voler entendre comportaments i maneres de pensar, és apassionant. M’agradaria poder lligar poesia i periodisme: en tots dos àmbits em penso que l’empatia és essencial.

5. Alguns blocs et recomanen, què en penses?

M’agrada que entre blocaires ens enllacem. És una manera de promocionar el que fem individualment i també com a comunitat de gent a qui li agrada escriure. Crec que el en el conjunt de blocs literaris en català que hi ha ara mateix hi ha una gran quantitat de material que d’aquesta manera té la possibilitat de trobar una sortida per fer-se visible.

Read Full Post »

Refugi: “La Nova Cançó Catalana hauria de ser part del temari als instituts”

Refugi, liderat per Joan Reig, presenta el seu disc “Vestits nous”

1. Què és Refugi?

Refugi va néixer fa tres anys, m’hi acompanyen en Joan Pau Chaves, en Pep Solà i l’Albert Vila. Intentem explicar què va significar el moviment de la Nova Cançó Catalana. Ens vam adonar que la generació que es va fer gran amb la música d’Els Pets no havia fet aquesta tasca d’anar cap enrere i esbrinar què hi havia abans del rock català dels 80 i dels 90 i creiem que això era una mancança.

2. Com va sorgir la idea del grup?

Jo també, ingenu de mi, em pensava que això s’ensenyava a les escoles, perquè el que van fer els de la Nova Cançó Catalana tant a nivell sociopolític com artístic va ser tan important que jo donava per fet que això era de temari de les escoles, fins que me’n vaig assabentar, pels meus nebots, que no se’n deien gaire coses d’aquest moviment cultural que, a parer meu, va ser dels més importants de la Catalunya del segle XX i estava a l’alçada del que es feia a Itàlia, França, Canadà, Estats Units, Anglaterra…

Aleshores, en comprovar aquesta mancança d’aquest país, se’ns va acudir de muntar una espècie de recital-conferència i reivindicar aquest llegat d’aquests grans artistes. Naltros vam optar per un repertori amagat, no tan obvi o popular, i de posar-lo damunt de l’escenari i anar pels instituts per explicar, amb un recital-conferència, qui eren Guillem d’Efak, Coses, Ovidi, etcètera, alguns dels quals van ser oblidats injustament, o bé perquè havien mort o bé perquè aquest país té aquesta espècie de desmemòria.

3. Quan i com es va gestar el disc?

La resposta a aquestes recitals va ser tan positiva que vam començar a entrar als circuits de concerts. I amb el temps ens van motivar a enregistrar aquest disc, que es diu “Vestits nous”. Ens va esperaonar molta gent que deia que els agradaven les nostres versions. “Vestits nous” significa que despullem les cançons i les tornem a vestir, però amb uns altres vestits, una roba nova que, potser, resultarà més nova i més adient als nous temps. Les versionem a la nostra manera, sense que perdin l’essència.

4. Quines són les mancances que trobes en aquest país?

Culturalment, em fa ràbia el poc respecte que es té pel passat cultural d’aquest país.

Està bé viure el present perquè es el que toca, però si no mirem de tant en tant de cara enrere no sabrem d’on venim, la nostra tradició. I mirar enrere a nivell musical vol dir aprendre de la gent que ens ha precedit. Per això em va sobtar tant que això no s’ensenyés a les escoles, que no hi ha hagués programes divulgatius als mitjans de comunicació dedicats a la Nova Cançó Catalana; a molts països del món hi ha programes de ràdio i de TV que es dediquen a recuperar el passat contínuament, i aquí sembla que siguem només esclaus de la modernitat i de la novetat més immediata.

5. Creus que hi ha una nova Nova Cançó Catalana?

 En part, sí. Hi ha molts cantautors que estan donant vida al panorama musical. Hi ha moltes propostes interessants, per exemple Pau Alabajos, Cesk Freixas, Sanjosex, Roger Mas, que ja és un veterà.

Tots ells tenen moltes coses a dir.

Read Full Post »

Alfred Bosch: “Fins i tot els arbres de la Devesa, les pedres i les mosques de Sant Narcís votaran”

L’escriptor Alfred Bosch dóna suport a les consultes populars.

1. Ets un dels escriptors catalans que donen suport a les consultes sobiranistes. Per quin motiu?

El que no entenc és per què no ho fan tots els escriptors, catalans o no. Al capdavall, es tracta d’una oportunitat d’expressió lliure, i per a un creador en principi no hi ha res més important que això, la lliure expressió.

2. Què et sembla la resposta del món de la cultura?

De moment, fluixa. Però és normal, el món de la incultura sempre és més intel·ligent que el món de la cultura.

3. Aquest procés sembla de ficció? Es podria novel·lar?

És una relitat que supera la ficció, encara que té poder narratiu. De fet, no descarto intentar escriurre’n algun dia. Des d’Arenys de Munt, l’èpica del procés ha estat alta, i hi ha molt de suspens, perquè no sabem com es desencadenarà la intriga.

4. Veus factible un referèndum a Barcelona?

No sé si és factible, però sí del tot necessari. Com a barceloní, sento enveja per Girona i les altres capitals on la gent sí que pot votar.

5. Què se sent participant a l’acte de Girona, on vas rebre un premi?

La sensació d’estar davant d’una cosa immortal.

6. Segons tu, tothom hauria de votar, per què?

Un del PP va dir sobre les consultes: “Per la democràcia, exigeixo que la gent no voti”. Doncs bé, ja sabem per què hem de votar.

Read Full Post »

VerdCel: “Hem creat una constel·lació a partir de l’univers de Raimon”

VerdCel presenta Petjades el 22 d’abril a la UB.

1. Per què aquest homenatge a Raimon? Quin és el sentit del projecte Petjades?

És una cosa que em rondava pel cap ja feia molt de temps, anys, i la veritat és que també va ser el primer que vam escoltar en català. Per nosaltres  és d’una proximitat paisatgística, d’orígens i dialectal molt gran (“d’on comença l’horta i acaba el secà” i nosaltres som de poc més amunt); hi ha aquesta connexió per diferents branques amb el seu cantar. L’obra de Raimon és una obra que ens ha acompanyat sempre, ara que a més fa cinquanta anys de la creació d’Al vent. En definitiva és un homenatge a l’ofici de fer cançons, a partir del nostre primer escriptor d’aquestes; com diu Xevi Planas, abans de Raimon hi havia el desert.

2. El títol a què fa referència?

Amb els treball anteriors havíem treballat des de la visió de les dues dimensions (PaisViatge n’era entre d’altres una defensa poètica del territori), i també amb el prisma temporal (Sàmara, amb la introducció de la variable temps ens donava per fer un recorregut, a més, per tota una vida, la d’una dona de noranta anys real, i de retruc passejar-nos pel segle XX i els seus fets històrics). Ara el repte era introduir un món paral·lel, el de l’altra vida, el que es recrea a les cançons d’un altre. Cançons que com tantes coses a la vida, no són tangibles, però que igualment tenen molta força. I l’objectiu era fer una obra a partir d’una obra, crear una constel·lació – la nostra pròpia visió – a partir de l’univers de Raimon, com unes PetjAdeS a la sorra del nostre cor que romandran marcades malgrat el pas de les onades i el temps.

3. El primer fet que crida l’atenció és el format; heu incorporat un còmic, un dvd amb dos documentals inèdits sobre Raimon, i un curtmetratge a més del propi disc de versions. El disc-llibre-dvd (o llibre-disc-dvd) no és cap novetat en VerdCel, però en aquesta ocasió heu anat més enllà, no?

El format sorprèn, però la feina per nosaltres no ha estat tan diferent d’altres ocasions. De fet el còmic en si veníem fent-lo ja en els dos treballs anteriors, però potser ara llueix més per la grandària, però en essència hi ha un treball similar. Així i tot estem molt contents del resultat, també impuls de qui ho edita (Bromera); potser és del que més ho estem. Per altra banda el Dvd és un recull també de diferents elements, com ara els dos documentals que hem volgut donar a la llum, dos materials que romanien amagats a la Filmoteca fets sobre Raimon a l’època en què ell naixia com artista; i el Curtmetratge, que dona sentit a la constel·lació de què parlàvem.

És com un viatge multimèdia a l’obra de Raimon, on el Cd i el Curt són en si la branca subjectiva, l’obra a partir de l’obra, i els documentals i el Còmic relaten o documenten la branca més objectiva del mateix.

4. Heu rebut la col·laboració de Raimon? Ha supervisat el treball, d’alguna manera? Heu estat en contacte amb ell al llarg del procés de gestació del disc?

Hem fet un seguiment amb ell. Des de bon començament i en cada pas ha seguit el procés amb confiança i des d’una certa distància. És un treball nostre i ens ha deixat fer. Però n’ha estat al corrent i en algunes coses, també transcendents com ara el títol, ha dit la seua. Ha estat en tot cas un privilegi poder compartir-ho amb ell, escoltar-lo.

5. Com va ser la tria dels temes? Què les ha motivades? Xoca el fet que no incloeu potser el tema més emblemàtic, Al vent, donat que es compleixen els 50 anys de la seua creació.

Es tractava també de no caure als tòpics, és més, ni tan sols t’ho planteges quan coneixes encara que siga una miqueta la seua obra, que, per sort, va molt més enllà d’un Diguem no o d’Al vent. Encara més, la primera tria (i segona trobada amb ell en què ho posàvem en comú) jo n’havia seleccionat seixanta, i ja havien passat uns mesos per arribar fins ací; fins la tria de quinze encara quedava trajecte. I malgrat ser la nostra visió, totalment personal i que hi ha centenars de possibles rutes per les seues cançons, es tractava de donar una imatge real del que ha conreat aquest home, no sols cançons de lluita: ha reviscolat els antics poetes, ha posat en circul·lació els actuals, ha escrit des de diferents perspectives sobre l’amor, la mort, el pas del temps, sobre la suposada modernitat, ha interactuat amb altres artistes i altres disciplines, etc. etc. Cinquanta anys circundant al llarg dels anys al voltant d’un mateix eix, l’ofici de fer cançons, de manera honesta.

6. Són quinze versions de Raimon però hi heu imprés el vostre segell. Penseu que hi haurà gent més “purista” que en siga reàcia?

No ens preocupa tampoc. Es tracta doncs en aquest sentit de creure-t’ho i de fer versions “ací i ara”. Intentem ser nosaltres mateixa i arribar a la gent, i si d’aquesta tensió algú no li agrada el nostre estil, o com dic no li agrada l’”ací i ara” de les nostres verdSions, no volem/podem fer-hi res. En tot cas pensem que gent que desconeix el Raimon, més jove o no, se n’aproximarà i la gent seguidora de tota la vida el pot redescobrir.

7. Pel que fa a la producció del disc, heu fet canvis en els arranjaments de les cançons originals, aportant-hi el vostre so, com dèiem, però així i tot són alhora molt diferents entre sí pel que fa a l’estil: trobem versions més rock, incorporeu tocs de flamenc, peces més folk, o fins i tot pop…

Sí, hem variat estructures, harmonies, tempos, etc. en alguns casos fins i tot la melodia, però en general són del tot reconeixibles, alhora que poden haver variat moltíssim. Un exercici molt recomanable és escoltar després l’original. Cada cançó,com si foren nostres, les hem vestit segons pensàvem convenia, i això suposa adquirir un estil variat en la globalitat del disc, estar al servei de la cançó. Però com ara les versions fetes en què reconeixes l’original, el disc, sent variat, la gent hi pot reconèixer VerdCel, i això és el que ens interessa, estar al servei de la cançó i ser nosaltres.

8. Pel que fa a les vostres actuacions, incorporeu també videoprojeccions, posada en escena, etc. Penseu que la música actualment s’ha de servir de l’audiovisual, de les noves tecnologies?

Com els nostres treball discogràfics, tampoc ens hem plantejat mai estar a la última o trencar el declivi de la indústria discogràfica. Ens ha eixit de natural des de dins, per la inquietud que tenim en aquest sentit de barreja de disciplines i per què al grup hi és Daniel Olmo al capdavant de la part plàstica i artística.

9. Imagine que Raimon serà una de les influències de Verdcel; en altres ocasions us heu referit també a Ovidi Montllor o Joan Brossa. A quins altres artistes o formacions musicals us sentiu propers o us inspiren?

Pot ser ho deixaria de moment en aquests tres. Més que influències, referències en aquest periple de l’ofici que he triat. Més endavant espere anar coneixent gent que m’influisca i potser els tinga com a referents, alhora que cerquem dins nostre per acostar-nos cada dia més al nostre propi estil i llibertat.

10. Proveniu d’Alcoi tot i que em sembla que treballeu des de Catalunya; com veieu que es troba actualment l’escena de música en valencià?

Bo, treballem des d’ací i des d’allà. Actuem igual o més al territori del País Valencià que al Principat. És molt bo l’estat de salut de la nostra música malgrat la manca d’atenció, mitjans, recursos i tot plegat, malgrat tindre moltes coses en contra, i malgrat el que no tenim.

La diversitat i qualitat ha millorat moltíssim i pense que es va per molt bon camí.

11. El projecte l’heu presentat ja a Barcelona; per a quan la presentació a València?

21 may 2010

20:00

Col.legi Major Lluís Vives (Auditori Montaner) València

12. Quines són les properes actuacions, actes de presentació del disc?

16 abr 2010	23:00	Teatre Cine Goya Olleria (Vall d’Albaida), Valencia
22 abr 2010	20:00	Aula Capella de la Seu UB. Plaça Universitat Barcelona
14 may 2010	23:45	Plaça Ferrandis i Carbonell Alcoi
21 may 2010	20:00	Col.legi Major Lluís Vives (Auditori Montaner) València
28 may 2010	20:00	Paranimf Universitat Jaume I Castelló Castelló de la Plana
5 jun 2010	23:45	Sala La Democràcia Mora d’Ebre

Read Full Post »