Enric Canela : “Anem a Ginebra per l’alliberament nacional i per l’estat català integrat a la Unió Europea”

Deumil.cat i altres col·lectius organitzen la marxa del 8 de maig a Ginebra.

1. L’any passat a Brussel·les, ara a Ginebra, per què?

Nosaltres vam plantejar la marxa a Brussel·les amb dos objectius perfectament definits. El primer fer pressió interna a Catalunya per tal que els partits polítics posessin en la seva agenda la independència. Estàvem cansats d’eufemismes com “dret a decidir”, “sobiranisme” o “pluja fina”. Per què tanta por a dir “autodeterminació”, “independentisme” i no actuar decididament per aconseguir l’Estat propi? Per què prostituir la paraula nacionalisme i no donar-li el seu autèntic sentit de treballar per aconseguir que la nació esdevingui estat?

El segon objectiu era la internacionalització del nostre conflicte, el conflicte pacífic que tenim amb Espanya. Aconseguir que el món en parlés.

Poc abans d’anar a Brussel·les vàrem acordar amb altres companys presentar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que es convoqués un referèndum d’autodeterminació. Ho vam fer públic uns dies abans, a final de febrer, i allà a Brussel·les vaig reclamar públicament el suport a aquesta Iniciativa. Vam aconseguir més d’onze mil signatures però la Mesa del Parlament no la va admetre a tràmit.

Era el pas dos d’una estratègia que s’ha anat desenvolupant en funció dels esdeveniments. Dic estratègia perquè el dia 14 de març, una setmana després de la manifestació a Brussel·les ja vam comentar que faríem una altre viatge, a la seu de l¡ONU a Ginebra, no vam posar data. Era l’escenari següent. Mentre havíem de seguir treballant donant suport a tots els actes independentistes que s’anessin produint. Lògicament en aquell moment ignoràvem tot el que després succeiria. Em refereixo a la mobilització produïda arran de la Consulta d’Arenys de Munt.

Brussel·les representava la nostra Europa, Ginebra el món.

2. Quantes entitats donen suport a la marxa de Ginebra? Te’n sents satisfet?

No ho sé, van arribant noves adhesions cada dia. Ara, en respondre’t en tenim 75. Es poden veure conforme s’actualitzen a l’enllaç al nostre web. L’anem actualitzant contínuament.

I sí, em sento, ens sentim molt satisfets. El suport de tothom és molt gran. Ho vàreu poder veure a l’acte que vam celebrar el passat dia 7 d’abril al Cercle Catòlic de Gràcia (vídeo 1 i vídeo 2).

3. Creus que hi haurà més gent a Ginebra que a Brussel·les?

No en tinc la més mínima idea. L’objectiu ni és ara ni era aleshores ser-hi una gernació. La premsa em demanava abans d’anar a Brussel·les si seríem deu mil. Els hi deia que deu mil era una xifra bonica per a un lema. Que mil era poc i que cent mil un absurd. Ni tres zeros ni cinc. Vam posar la xifra rodona de quatre zeros, deu mil.

No tenim cap manera de saber-ho, com no ho sabíem aleshores. Contínuament ens trobem persones que ens expliquen com hi aniran, molts suports. L’entorn és molt diferent ara que aleshores, amb coses a favor i coses en contra. En contra un cansament a causa de la feina que l’independentisme està fent per promoure la Consulta i la crisi econòmica. A favor la gran mobilització, més gent conscienciada i que Ginebra està molt a prop i en un cop de cotxe s’hi arriba.

4. Què es proposa deumil.cat? Us plantegeu aliances?

Nosaltres no tenim un objectiu electoral. M’agrada dir que som un escamot. Nosaltres som gent amb opcions diverses. Això ens ha permès tenir col·laboradors de tots els grups. Quan vàrem anar a Brussel·les a deumil.cat érem persones de diferents partits i grups. Ara seguim en la diversitat, però ens uneix aquest esperit de recolzament de tot el que creiem que és positiu per assolir aviat un estat propi. Ens uneix voler un estat propi.

Deixant de banda un participació en una candidatura electoral, farem tot el que puguem per mobilitzar els catalans en favor de la independència. Tot i tenir una estratègia, l’adaptem als esdeveniments.

5. Què penses de la resposta política de la marxa? I del seguiment mediàtic?

De moment la resposta és excel·lent en el món independentista. Estem contents pel suport de tothom. No sé si definir això com a resposta política quan jo mesuro aquesta per la repercussió sobre la política real. Abans d’anar a Brussel·les no podíem imaginar que aquella marxa es convertiria en el que va ser. Sense Brussel·les no hi hauria hagut la ILP. Com comentava Josep Manel Ximenis, el pare de la Consulta d’Arenys de Munt, ells, malgrat tenir el tema estudiat i preparat, la varen utilitzar per presentar la seva moció per fer la Consulta a Arenys de Munt.

La resposta política s’haurà de produir després del 8 de maig.

Quant al seguiment mediàtic, poc, com l’any passat. Sabeu que la majoria dels mitjans ens obvien. Hi estem acostumats. Tret dels mitjans independentistes digitals poca repercussió. Poca premsa escrita tot i que quan fem comunicats els diaris nacionals ens dediquen part del seu espai. Amb tot, espero que en les properes setmanes tinguem més espai als mitjans.

6.-La coincidència amb les consultes perjudica la marxa o la fa més forta? Com és la relació entre els dos moviments?

Són fets encadenats, independents però relacionats. M’explico. Jo crec que la Consulta és conseqüència de Brussel·les. Ara, la Consulta ha mobilitzat molta més gent, un fet evident, i en mobilitzarà més.

Nosaltres no hem lligat Consulta i Ginebra. De fet la tria de la data va ser perquè en aquell moment prevèiem que finalitzaria el 25 d’abril i pensàvem que podria ser un bon colofó, però no volíem barrejar. Avui sabem que al juny hi haurà una altra onada.

El que sí hem dit és que nosaltres actuarem de relators del que ha passat aquests mesos a Catalunya, dels milers de vots a favor de la independència. No en serem portaveus perquè nosaltres no en som els propietaris, ho són tots els que hi han treballat, nosaltres entre ells. Ens comportarem com a catalans que viatgen a Ginebra i expliquen el que ha succeït, el que està succeint i el que volem. Serem relators.

La coincidència té aspectes positius i aspectes negatius. És negatiu el cansament de la gent per l’esforç realitzat, mentre que és molt positiva la mobilització. Ara el grau de sentiment independentista és més elevat. La consciència nacional ha crescut.

Estem convençuts que són processos que s’alimenten, són sinèrgics, junts són molt més que separats. Ambdós contribueixen a accelerar l’assoliment de l’objectiu final: l’alliberament nacional i l’estat català integrat a la Unió Europea.

Read Full Post »

Alfred Bosch: “Fins i tot els arbres de la Devesa, les pedres i les mosques de Sant Narcís votaran”

L’escriptor Alfred Bosch dóna suport a les consultes populars.

1. Ets un dels escriptors catalans que donen suport a les consultes sobiranistes. Per quin motiu?

El que no entenc és per què no ho fan tots els escriptors, catalans o no. Al capdavall, es tracta d’una oportunitat d’expressió lliure, i per a un creador en principi no hi ha res més important que això, la lliure expressió.

2. Què et sembla la resposta del món de la cultura?

De moment, fluixa. Però és normal, el món de la incultura sempre és més intel·ligent que el món de la cultura.

3. Aquest procés sembla de ficció? Es podria novel·lar?

És una relitat que supera la ficció, encara que té poder narratiu. De fet, no descarto intentar escriurre’n algun dia. Des d’Arenys de Munt, l’èpica del procés ha estat alta, i hi ha molt de suspens, perquè no sabem com es desencadenarà la intriga.

4. Veus factible un referèndum a Barcelona?

No sé si és factible, però sí del tot necessari. Com a barceloní, sento enveja per Girona i les altres capitals on la gent sí que pot votar.

5. Què se sent participant a l’acte de Girona, on vas rebre un premi?

La sensació d’estar davant d’una cosa immortal.

6. Segons tu, tothom hauria de votar, per què?

Un del PP va dir sobre les consultes: “Per la democràcia, exigeixo que la gent no voti”. Doncs bé, ja sabem per què hem de votar.

Read Full Post »

Núria Casademont: “cap alcalde pot girar l’esquena a un acte democràtic que s’ha estès per tot Catalunya com una taca d’oli”

La presidenta d’Alt Empordà Decideix valora les Consultes Populars del 25 d’abril.

1. Quants i quins pobles de l’Alt Empordà faran la consulta el 25A?

Quants la van fer al desembre? A l’Alt Empordà hi ha 17 municipis que fan la consulta popular aquest diumenge 25 d’abril, que traduït amb nuclis en són 25; ja que diversos d’aquests depenen d’un sol ajuntament.

Són: Agullana – l’Estrada ; Bàscara – Calabuig – Orriols – Les Roques; Borrassà; Cadaqués; Castelló d’Empúries; Cistella; Figueres; Fortià; Lladó; Llançà; Peralada – Vilanova de la Muga; Saus – Camallera – Lampaies; Vilafant; Vilamaniscle; Vilanant – Taravaus; Vila-sacra; Vilaür.

El passat 13 de desembre feren la consulta 7 municipis alt empordanesos: la Jonquera; Palau de Santa Eulàlia; Pau; Pedret i Marzà; Roses; Viladamat i Vilajuïga.

I, el 28 de febrer: Boadella – Les Escaules; l’Escala; Sant Pere Pescador i Vilabertran.

En total, 28 municipis de la comarca hauran fet la consulta en les tres onades de Consultes Populars que fins ara s’han realitzat. Si ho comptem amb nuclis pertanyents a un sol ajuntament es tradueix en: 36.

Val a dir que la comarca de l’Alt Empordà es conforma de 68 municipis, i per tant, tant sigui comptant els municipis com els nuclis, la valoració que fem des de l’Associació Alt Empordà Decideix és que la implicació d’aquests en dur a terme la Consulta Popular és molt positiva, ja que demostra que alguna cosa s’està movent i que malgrat tot, els catalans i catalanes sempre anem a una.

2. Quina és la implicació dels alcaldes?

I de la societat? Hi veus un gran compromís? En la majoria de municipis la implicació dels alcaldes, i a títol individual, és i ha estat del tot ferma i participativa en tots els sentits. Han (em refereixo als municipis que ja han fet la consulta) i estan col·laborant activament en la realització de les consultes. En algun municipi, però, no ha estat d’aquesta manera, fins que l’alcalde se n’ha adonat, que no pot girar l’esquena a un acte democràtic que s’ha estès per tot Catalunya com una taca d’oli.

Hem de recordar a l’Alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregas, que va ser el primer alcalde en dir públicament, a l’Acte Central de la Coordinadora Nacional celebrat al Fòrum de Barcelona el passat 29 de novembre, que no podia negar als seus vilatans que amb els seus impostos pagaven els equipaments municipals del seu municipi, i que per tant, no se’ls podia negar el seu ús.

Pel que fa a la societat, la implicació de les entitats i associacions de cada població és molt important, ja que aquestes – la majoria, entitats culturals – tenen i mouen molta gent. Per altra banda, la participació i implicació a nivell personal és del tot rellevant, demostrant-nos a tots plegats, que fent pinya és quan aconseguirem el nostre objectiu. Pel que fa al grau de compromís, penso que aquest s’ha de mirar i valorar col·lectivament. Un gra de sorra al damunt de l’altre acaba fent una muntanya i, això és el que està passant a Catalunya en els darrers temps.

3. Quin percentatge de participació preveus?

El grau de participació ha de ser valorat amb molta cura, ja que cada municipi  té una realitat molt diferent. Per posar-ne un exemple, no és el mateix fer una consulta popular en una població de la costa, o de l’interior,  amb diverses urbanitzacions i on més que sovint en el seu padró hi figuren persones que hi estan empadronades per raons fiscals, i que aquestes viuen a la població una mitjana de dos mesos l’any; que valorar la participació d’un municipi on els seus vilatans hi viuen i participen activament del que es fa a la seva vila, ciutat o poble. Hem d’assumir, però, que els catalans patim de més d’un mal. Quan un fet, reunió, manifestació etc. surt bé, el qualifiquem automàticament d’èxit i tots ens sentim eufòrics i invencibles. Quan un d’aquests fets no surt de la manera que voldríem, és una derrota, i caiem en el pessimisme més que absolut.

També, pel que fa a la participació, caldrà tenir, i molt en compte, el fet que la resposta del Tribunal Constitucional, pugui influir en l’índex de participació a les urnes de les consultes del dia 25 d’abril. De catalans emprenyats, cada vegada n’hi ha més.

4. Creus que aquest procés pot tenir conseqüències polítiques?

Les conseqüències polítiques de les Consultes Populars rauen en la primera consulta a Arenys de Munt. Si aquesta no hagués pres el caire que prengué degut a que des d’Espanya saltaren les alarmes per part de partits polítics com la Falange, res del que està succeint amb les consultes i les conseqüències polítiques que aquestes duen serien com són. Encara haurem de donar les gràcies a Espanya!

Per analitzar les conseqüències polítiques de les consultes populars des d’un altre prisma, cal tenir en compte, com aquestes no només estan a l’ordre del dia dels partits polítics catalans, no; ja que és primordial saber que a nivell internacional hi ha un gran ressò del que està passant a Catalunya, encara que aquest no ens arribi. També cal esmentar, que el 25 d’abril, diversos Casals Catalans escampats pel món, faran la consulta. Això vol dir, que les conseqüències polítiques són més que importants; començant pels partits catalans. Parlant d’aquests, tots ells, s’han vist abocats a prendre part del que vol el poble; això per un cantó. Per l’altre, el fet de que el poble es mogui de manera popular i democràticament, ja que vol fer sentir que el poble té veu, està conduint als partits polítics a veure’s forçats a fer alguna cosa ja que el poble ho demana, i conseqüentment, els du a la “purga” que tots necessiten per tal de destriar dels seus militants i dirigents els que volen el millor per a Catalunya i els qui no.

Read Full Post »

Carles Móra: “L’independentisme ha avançat moltíssim”

Entrevista a Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt

1. Què ha passat d’ençà del 13 S?

Aquest fenomen s’ha estès per tot el territori, s’ha acabat fent una “gran taca d’oli” que ha portat a més de 250 pobles a organitzar les consultes.

L’independentisme ha avançat moltíssim, amb passa ferma, sense complexos, democràticament, ordenadament. Els observadors internacionals varen quedar meravellats, admirats, de l’organització, de la seriositat, de la transparència i de la il·lusió de les persones; anaven a votar amb convicció en una època de desafecció política total.

Hem rebut bastantes patacades: espionatge, telèfons intervinguts, bombeig constant de brutícia als ordinadors, robatori del cotxe, notícies als mitjans per pressionanr-nos i desacreditar-nos,…però continuem amb més convenciment que quan vàrem començar.

Els resultats han estat bons: una mitjana del 27’5%. El PSC governa Catalunya amb el 15% del cens; el tripartit amb el 28%. Però s’ha de tenir en compte que nosaltres deixem votar els immigrants i els joves de 16-18 anys; això ens fa baixar el percentatge de participació entre 4 i 5 punts ; per tant, en realitat vàrem oscil·lar entre el 32 i 33%. I això sense propaganda electoral, mentre que els partits es gasten autèntiques barbaritats.

2. A on porta aquest moviment ?

Volem que ens porti a la convocatòria d’un referèndum vinculant que s’organitzi des del Parlament, on tothom pugui decidir dins un context oficial si vol la independència de Catalunya o no la desitja. És a dir, estem defensant el Dret a Decidir de la ciutadania. Això ha fet augmentar molt la ideologia sobiranista perquè és una concreció a través de la qual la gent es motiva i pren una posició. Si extrapolem els resultats, podríem tenir un parlament plenament sobiranista amb una majoria de diputats independentistes.

3. Quina ha estat l’actitud dels partits?

Uns se n’aprofiten i ho utilitzen amb finalitats electorals. D’altres ho respecten, però no ho potencien. Uns altres hi van en contra. Tothom s’ha hagut de posicionar, de treure’s la màscara, d’explicar-se. La societat civil ha deixat descol·locats els polítics. Ha decidir fer els deures que ells no volen fer, bàsicament per disciplina política de partit.

Necessitem a tothom, electes i societat civil. Els electes han d’escoltar el que vol el seu poble i aconduir els seus desigs i volences. Part del poble està cansada d’Espanya, de l’espoliació a què ens sotmet (més del 10% del PIB), de la humiliació cap a la nostra llengua i la nostra cultura, de l’exclusió empresarial i industrial. El poble està dient PROU!

Read Full Post »