Feeds:
Entrades

Posts Tagged ‘Dignitat’

La presidenta d’Alt Empordà Decideix valora les Consultes Populars del 25 d’abril.

Núria Casademont

1. Quants i quins pobles de l’Alt Empordà faran la consulta el 25A?

Quants la van fer al desembre? A l’Alt Empordà hi ha 17 municipis que fan la consulta popular aquest diumenge 25 d’abril, que traduït amb nuclis en són 25; ja que diversos d’aquests depenen d’un sol ajuntament.

Són: Agullana – l’Estrada ; Bàscara – Calabuig – Orriols – Les Roques; Borrassà; Cadaqués; Castelló d’Empúries; Cistella; Figueres; Fortià; Lladó; Llançà; Peralada – Vilanova de la Muga; Saus – Camallera – Lampaies; Vilafant; Vilamaniscle; Vilanant – Taravaus; Vila-sacra; Vilaür.

El passat 13 de desembre feren la consulta 7 municipis alt empordanesos: la Jonquera; Palau de Santa Eulàlia; Pau; Pedret i Marzà; Roses; Viladamat i Vilajuïga.

I, el 28 de febrer: Boadella – Les Escaules; l’Escala; Sant Pere Pescador i Vilabertran.

En total, 28 municipis de la comarca hauran fet la consulta en les tres onades de Consultes Populars que fins ara s’han realitzat. Si ho comptem amb nuclis pertanyents a un sol ajuntament es tradueix en: 36.

Val a dir que la comarca de l’Alt Empordà es conforma de 68 municipis, i per tant, tant sigui comptant els municipis com els nuclis, la valoració que fem des de l’Associació Alt Empordà Decideix és que la implicació d’aquests en dur a terme la Consulta Popular és molt positiva, ja que demostra que alguna cosa s’està movent i que malgrat tot, els catalans i catalanes sempre anem a una.

2. Quina és la implicació dels alcaldes?

I de la societat? Hi veus un gran compromís? En la majoria de municipis la implicació dels alcaldes, i a títol individual, és i ha estat del tot ferma i participativa en tots els sentits. Han (em refereixo als municipis que ja han fet la consulta) i estan col·laborant activament en la realització de les consultes. En algun municipi, però, no ha estat d’aquesta manera, fins que l’alcalde se n’ha adonat, que no pot girar l’esquena a un acte democràtic que s’ha estès per tot Catalunya com una taca d’oli.

Hem de recordar a l’Alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregas, que va ser el primer alcalde en dir públicament, a l’Acte Central de la Coordinadora Nacional celebrat al Fòrum de Barcelona el passat 29 de novembre, que no podia negar als seus vilatans que amb els seus impostos pagaven els equipaments municipals del seu municipi, i que per tant, no se’ls podia negar el seu ús.

Pel que fa a la societat, la implicació de les entitats i associacions de cada població és molt important, ja que aquestes – la majoria, entitats culturals – tenen i mouen molta gent. Per altra banda, la participació i implicació a nivell personal és del tot rellevant, demostrant-nos a tots plegats, que fent pinya és quan aconseguirem el nostre objectiu. Pel que fa al grau de compromís, penso que aquest s’ha de mirar i valorar col·lectivament. Un gra de sorra al damunt de l’altre acaba fent una muntanya i, això és el que està passant a Catalunya en els darrers temps.

3. Quin percentatge de participació preveus?

El grau de participació ha de ser valorat amb molta cura, ja que cada municipi  té una realitat molt diferent. Per posar-ne un exemple, no és el mateix fer una consulta popular en una població de la costa, o de l’interior,  amb diverses urbanitzacions i on més que sovint en el seu padró hi figuren persones que hi estan empadronades per raons fiscals, i que aquestes viuen a la població una mitjana de dos mesos l’any; que valorar la participació d’un municipi on els seus vilatans hi viuen i participen activament del que es fa a la seva vila, ciutat o poble. Hem d’assumir, però, que els catalans patim de més d’un mal. Quan un fet, reunió, manifestació etc. surt bé, el qualifiquem automàticament d’èxit i tots ens sentim eufòrics i invencibles. Quan un d’aquests fets no surt de la manera que voldríem, és una derrota, i caiem en el pessimisme més que absolut.

També, pel que fa a la participació, caldrà tenir, i molt en compte, el fet que la resposta del Tribunal Constitucional, pugui influir en l’índex de participació a les urnes de les consultes del dia 25 d’abril. De catalans emprenyats, cada vegada n’hi ha més.

4. Creus que aquest procés pot tenir conseqüències polítiques?

Les conseqüències polítiques de les Consultes Populars rauen en la primera consulta a Arenys de Munt. Si aquesta no hagués pres el caire que prengué degut a que des d’Espanya saltaren les alarmes per part de partits polítics com la Falange, res del que està succeint amb les consultes i les conseqüències polítiques que aquestes duen serien com són. Encara haurem de donar les gràcies a Espanya!

Per analitzar les conseqüències polítiques de les consultes populars des d’un altre prisma, cal tenir en compte, com aquestes no només estan a l’ordre del dia dels partits polítics catalans, no; ja que és primordial saber que a nivell internacional hi ha un gran ressò del que està passant a Catalunya, encara que aquest no ens arribi. També cal esmentar, que el 25 d’abril, diversos Casals Catalans escampats pel món, faran la consulta. Això vol dir, que les conseqüències polítiques són més que importants; començant pels partits catalans. Parlant d’aquests, tots ells, s’han vist abocats a prendre part del que vol el poble; això per un cantó. Per l’altre, el fet de que el poble es mogui de manera popular i democràticament, ja que vol fer sentir que el poble té veu, està conduint als partits polítics a veure’s forçats a fer alguna cosa ja que el poble ho demana, i conseqüentment, els du a la “purga” que tots necessiten per tal de destriar dels seus militants i dirigents els que volen el millor per a Catalunya i els qui no.

Read Full Post »

Entrevista al grup de música Al Tall.

Vicent Torrent - Component del grup "Al Tall"

1. Què preteneu amb la vostra música?

Passar-ho bé, i ho aconseguim. També intentem que el so de la tradició mediterrània siga reassumible per expressar-se al segle XXI.

2. A quin músic li dedicaríeu una cançó?

A José Afonso, perquè m’agrada molt el que va fer i m’hi sento molt identificat.

3. Què votaria el Tio Canya en un referèndum d’autodeterminació?

Caldria preguntar-li-ho a ell. Els Tios Canya valencians, ara per ara, no ho tenen considerat. Però estic segur que ell podria entendre la qüestió i comprendre perfectament que caldria assolir la sobirania per llevar-nos de sobre moltes coses negatives.

Read Full Post »

Toni Strubell (Comissió de la Dignitat)

L’entitat organitza la Nit de la Memòria, que tindrà lloc a Barcelona el 29 de gener de 2010.

1. Què significa la Nit de la Memòria?

La Nit de la Memòria és el nom que, des de fa tres anys, donem a l’acte en què fem entrega dels Premis Dignitat. Ara ens hem centrat a celebrar-lo el mes de gener, en una data propera a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, data que generalment passa del tot desapercebuda. Abans del 2006 generalment es feia un acte, i no al gener precisament, per atorgar aquests premis.
2. Què voleu reivindicar amb aquests premis?
Creiem en un factor d’encoratjament o felicitació -des de la humilitat i la companyonia- als grups i a les persones que considerem que més fan per recuperar la memòria històrica en un sentit catalanista, antifranquista i democràtic. S’atorga als qui considerem que han actuat així l’any anterior o que ja ho vénen fent des de fa anys. El premi també ha tingut un cert contingut d’agraïment en haver estat atorgat els primers anys a Teresa Carvajal i Aníbal Lozano (2003) i a José Luis de la Heras (2005).
  • PREMIS DIGNITAT 2007: Montserrat Armengou i Ricard Belis, documentalistes àudiovisuals per la seva contribució a la recuperació de la memòria; Francesc Torres, artista visual per l’obra “Fosca és l’habitació on dormim”; La Comissió del Centenari de l’Estelada, per l’èxit de la tasca del Centenari de 2008; i La Xarxa d’Entitats, per la seva tasca de recuperació de les “4 columnnes de Montjuïc”.
  • PREMIS DIGNITAT 2006: Neus Català, Assumpta Montellà, Pere Fortuny i Empar Salvador.
  • PREMIS DIGNITAT 2005: Henry Ettinghausen, Carles Fontserè, José Luis de las Heras i Gerard Escoda.
  • PREMIS DIGNITAT 2004: Francesc Ferrer i Gironès.
  • PREMIS DIGNITAT 2003: Teresa Carvajal i Aníbal Lozano.
3. Com us tracten les institucions?
Nosaltes som una entitat totalment independent dels partits i col·laborarem amb les Institucions quan ho veiem necessari i profitós, sense perdre, però, la nostra independència. El Memorial Democràtic i la pròpia Generalitat de Catalunya han subvencionat actes i activitats nostres al llarg dels anys sense que això suposi que hàgim perdut la nostra independència, cosa que segurament es va mostrar més clarament amb l’aprovació de la Llei de la Memòria, el contingut de la qual coincidim amb Amnistia Internacional, Juristes sense Fronteres, Human Rights Watch i el mateix Comitè de Drets Humans de l’ONU en blasmar i denunciar.

Read Full Post »