Apartant els tòpics que tenen les grans ciutats i el caos que ens pot arribar a estressar, ens trobem al centre de Barcelona per a realxar-nos, deixar fluir energies i paraules amb l’Eduard Canímas.
Amb el seu ‘Sagrat cor’ (Musica Global, 2010) sota el braç i entre cafès i cerveses comencem a desgranar una sèrie de preguntes que ens duran a entendre una mica millor que és, cap a on va, i el perquè d’aquest disc. Un disc on ens obre el seu cor, una obra que s’ha d’aprendre a escoltar i respectar, ja que tal i com confessa : “si una cosa és sagrada, és una cosa digna de respecte”.
Un disc que ens aireja i que ens transporta a un món diferent, especial, on la serenor i la tranquilitat imperen per sobre de tot. Un disc que es presentarà oficialment dins del festival del BarnaSants, el proper 30 de gener a la Luz de Gas. Hi ha l’opció d’aconseguir un 2 x 1 en l’entrada tot enviant un mail a l’Eduard (eduardcanimas@hotmail.com).
Ignasi Arauz (I.A.) (El Demà.cat) : Al 2006 ens deies que ‘Noh iha crisi’ amb uns sons de circ i festa, i ara ens cantes d’una forma més relaxada tot i saber que hi ha crisi.
Eduard Canímas (E.C.) : Ara parlo del que hi ha darrera de la crisi. Tota crisi és una oportunitat de canvi, a nivell personal és un conflicte intern on hi ha tensions que s’han de resoldre. Per exemple, a vegades la ment tira cap a un costat i els sentiments cap a un altre. Precisament amb el disc ‘Noh iha crisi’, jo vaig entrar en un procés de crisis, entenent-la com a canvi, i em va portar a buscar un renaixement. Vaig trobar per una banda el ioga i per altra banda tècniques més xamàniques, de tradicions ancestrals dels indis l’Amazònia a través de plantes sagrades. Jo ho vaig viure com un viatge iniciàtic, de purificació, de sanació. Per mi quest nou disc ha estat el procés d’aquesta sanació i de la trasnformació, com una mica alquimista per transformar les emocions que et fan sentir malament, que no et porten enlloc, per a buscar un estat de benestar amb un mateix, i poder transmetre això al món que hi ha al meu voltant. Crec que aquesta és la única via que ens queda, connectar amb la part més neta, sense contaminar, de nosaltres mateixos, per a que ens ho anem transmetent. En aquest cas, el disc parla de l’amor, que per mi és el motor que ens ha de moure.
I.A. : Un disc més relaxat ple de sensacions que t’afloren en escoltar-lo. Que ens vols transmetre, quines sensacions?
E.C. : Seneritat, sensació de pau i d’amor. Amor és una paraula molt gastada, i a vegades pot ser una mica cursi, però en aquest cas és un amor des d’una força interna, des del teu poder personal com diuen els Indis. És un amor que no té res a veure amb les novel·les roses.
I.A. : Per tant, en aquest disc hi podem trobar exclusivament amor?
E.C. : Cada un hi torbarà el que li ressoni més. Hi ha gent que l’ha fet plorar el disc i gent que l’ha fet riure, això és el que m’arriba de la gent. No vaig fer el disc amb la intenció concreta de transmetre res sinó de traduir el que jo sentia en aquell moment. La ment quan es desconnecta ens separa, en canvi l’amor no. Amb el disc he anat a buscar allò que no ens separa.
I.A. : Amb aquest disc ens has obert les portes del teu cor?
E.C. : Si, o al menys ho he intentat.
I.A. : D’on ha sortit la inspiració per a escriure lletres tan introspectives?
E.C. : De tot aquest treball que comentava, que vaig començar fa quatre o cinc anys, a través d’una experiència, primer d’obertura cap a un treball xamànic, i això em va portar a fer ioga, i així anar entrant de mica en mica en un altre lloc que no és la ment, que és un estat.
I.A. : “El xarop de xaman obre les portes del meu cor” ens dius, que és aquest xarop?
E.C. : És una medecina amazònica, plantes sagrades que fa milers d’anys que fan servir els Indis per a curar-se ells mateixos, a tots els nivells, tant físicament com espiritualment. Són plantes visionaries com el Peyote.
I.A. : Mirant el disc ens impacta molt la portada, és una imatge amb u significat especial i relació amb aquest sagrat cor?
E.C. : La postura de les mans és un ‘mudra‘. Són gestos que jo he fet sevir practicant el ‘Kundalini ioga‘, i que se’ns escapen una mica del que és la racionalitat. Aquest gest de unir les mans es pot trobar en moltes cultures amb tradicions espirituals, i és un gest que es fa a l’alçada del cor i que et centra a tu mateix.
I.A. : És un disc pensant per a creients d’alguna religió en concret?
E.C. : És un disc per a tothom, ja que parla de coses molt humanes. Hi ha com diferents nivells per aprofundir-hi per part de qui l’escolta. Tothom s’hi pot sentir identificat en un moment o altre amb el disc, perquè el tema de l’amor és una cosa comú en tots els humans.
I.A. : Agraeixes al riu de la vida que ens porta. T’agrada tenir-ho tot ben marcat i controlat o deixar-te endur per la situació?
E.C. : A mi m’agrada més deixar-me anar, deixar-me portar per la vida, no per el que ens venen. S’ha d’estar molta atent a la vida per a no contaminar-te de la gran bogeria en la que estem immersos, en el consumisme. El riu aquest representa el riu de la vida, deixar-se portar per les coses bones, no anar en contra de tu mateix, fer el que realment sents, etc…
I.A. : Per tant això va una mica en relació amb el disc, ha sorgit del que tu volies fer no?
E.C. : Sí, aquest disc també m’ha servit per adonar-me que el que a mi m’agrada fer és cantar.
I.A. : De fet aquí dius : “Al cel hi ha una estrella que cada dia em diu canta i no t’encantis“.
E.C. : Canta i no t’encantis, resumiria una mica el disc. A part, parlant per mi, però crec que tots ens hi trobem en aquestes situacions, que ens mengem el coco, que ens preocupem per coses que en el fons no tenen gaire importància. Quan ens morim no ens emportarem res d’això, per tan val més fer el que vols fer.
I.A. : “No necessitem res més, no cal. Pareu el món un moment. Un moment, siusplau”, per a que pararies el món?
E.C. : Jo el pararia per a que estiguéssim una temporada en silenci, per a ser impecables en tot el que fem i per prendre responsabilitat en tot el que fem.
I.A. : Resumint, que seria aquest ‘Sagrat Cor’?
E.C. : No ho he pensat mai …., seria un missatge de bon rotllo.
I.A. : Tu tens el cor sagrat?
E.C. : Com tots. Si una cosa és sagrada, és una cosa digna de respecte, i penso que en tots el nostre cor és sagrat en aquest sentit. També és una cosa que ens és un misteri i això per mi vol dir sagrat. És l’essència més important de cadascú de nosaltres.
I.A. : Com explicaries a la gent la música d’Eduard Canímas?
E.C. : Doncs això és molt complicat d’explicar. La música com l’art no s’explica, es fa. Després la gent hi pot entrar o no. El fet que no es pugui explicar és una gran sort, perquè ara ho volem explicar tot. Està bé que hi hagi coses que no es puguin explicar, ja que s’han de sentir. Si el que em demanes seria com etiquetar-ho, diria que faig música d’autor amb influències del meu passat roquer.
TEXT : Ignasi Arauz
FOTO : Carles Rodríguez
entrevistadema.wordpress.com 