Feeds:
Entrades

Posts Tagged ‘Eleccions’

Antonio Robles (Zamora, 1954) va ser designat fa menys d’un mes per encapçalar la llista d’UPyD per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya. Robles va abandonar Ciutadans i la seva acta de diputat tant bon punt es va formalitzar un acord de coalició amb la plataforma ultradretana Libertas. Ara aspira tornar al Parlament.

Pol Cruz-Corominas: Senyor Robles, quin és el principal problema de Catalunya?

Antonio Robles: Catalunya no és cap problema. És una societat meravellosa en la qual vivim 7 milions i mig de persones.

P.C-C: Li preguntava sobre el principal problema que té Catalunya, i com seria la solució que vostè hi aplicaria.

A.R: Bé, és evident que, com en totes les societats, a Catalunya també hi ha problemes, però ella en si no n’és cap. Per exemple, a Catalunya actualment estem sobrepassant els 600.000 aturats i la cobertura pels desocupació comença a esgotar-se, per la qual cosa l’únic que quedarà a molta gent són 400 euros. És un problema gravíssim per a aquestes persones i per a la societat productiva catalana. Però repeteixo: Catalunya no és cap problema.

P.C-C: UPyD es defineix moltes vegades com un partit frontissa entre PP i PSOE. Això què significa, que són de centre o que són transversals?

A.R: Jo no he intervingut en l’elaboració de l’ideari d’UPyD; no obstant això, crec que està bastant clar que es tracta d’un partit transversal. Això vol dir que ja ha quedat antiquat aferrar-se a unes sigles determinades per defensar una posició concreta. L’important és fer polítiques actives per solucionar els problemes de la gent: algunes vegades la solució pot venir de la tradició de l’esquerra, mentre que en d’altres pot fer-ho de la liberal… El que ha fet UPyD fins a ara és votar aquelles propostes que poden ser útils per a la gent corrent.

P.C-C: Això significa que vostès estan integrats per gent de sensibilitat liberal i socialdemòcrata indistintament?

A.R: Sí, per descomptat. No es demana el carnet ideològic a ningú, l’única cosa que se’ls demana és honestedat, idees clares i defensar la transversalitat de UPyD.

P.C-C: Però a l’hora de definir les seves propostes en matèria econòmica, com ho fan per a satisfer a ambdues sensibilitats?

A.R: No és que hi hagi dues sensibilitats, ni tres, ni quatre. És, simplement, que davant d’un problema concret la solució que es dóna és sempre en benefici de la igualtat, de la llibertat i de la felicitat de la gent. No hi ha més, jo no intentaré situar-me en un punt ideològic perquè la solució es troba en el que, en un moment determinat, considerem que és bo per a la gent.

P.C-C: El castellà està perseguit a Catalunya?

A.R: No, el castellà no està perseguit a Catalunya. En tot cas, no estan suficientment defensats els drets de ciutadans concrets; unes vegades per raons de llengua, altres per raons de treball, altres vegades per raons de cultura… Però el castellà no té cap problema. Els que sí que poden tenir problemes són els ciutadans concrets els quals a vegades no se’ls respecten els drets, com quan se’ls multa per posar rètols en castellà. En aquests casos s’estan lesionant els drets que qualsevol ciutadà té. I és que quan parlo de ciutadà faig referència a un subjecte amb drets, no a un súbdit que només té deures…

P.C-C: En alguns mitjans de comunicació de fora de Catalunya s’ha dit i es diu que el castellà està perseguit, aquí… Treballaran per a explicar que no és així?

A.R: Clar, ho estem fent i ho hem fet sempre. El que passa és que a vegades es vol distorsionar el problema. Hi ha gent interessada en magnificar una persecució que no existeix. En els dos sentits! Jo no crec que el castellà estigui perseguit, però el que sí que veig és que, de vegades, determinats polítics, no respecten certs drets de la gent. I, repeteixo, no és només un problema de llengua. Quan a un gitano, per robar, se’l converteix en una ètnia robant, com està passant a França, no s’estan respectant els drets de molts altres gitanos.

P.C-C: Arriba la campanya electoral i als partits extraparlamentaris els costa visualitzar-se. Com ho va a enfocarà UPyD? Tenen pensat fer una campanya impactant, a l’estil de la que va dur a terme Ciutadans el 2006?

A.R: No… Rosa Díez va dir en el seu moment que ella no necessitava despullar-se perquè tenia idees al cap, frase que ens va agradar molt. Hi ha una cosa en la qual UPyD posarà molta èmfasi que és remarcar el que tots els espanyols tenim en comú. Últimament es tendeix a furgar en les diferències i fins i tot a inventar-les on no n’hi ha. Nosaltres donarem importància als interessos i sentiments en comú que tots tenim; la qual cosa, per cert, no està fent ningú.

P.C-C: Vostè nota una espècie de silenciamient o boicot cap a la seva formació per part dels mitjans de comunicació de Catalunya? Últimament Ciutadans deia haver percebut una millora de tracte cap a ells per part dels mitjans públics…

A.R: Jo crec que els mitjans de comunicació públics han d’estar al servei de tots i, per tant, celebro que als altres els treguin més… Malauradament, nosaltres hem de denunciar que no hem sortit en cap enquesta d’intenció de vot, aquí a Catalunya. Curiosament, sí que hem sortit en enquestes fetes a la resta d’Espanya, en les quals UPyD sempre va a l’alça i la nostra líder, Rosa Díez, sol ser la més ben valorada per l’opinió pública.

P.C-C: Potser no surten perquè la seva intenció de vot no arriba al 3% mínim com perquè se’ls pugui atorgar algun escó.

A.R: No, això ja ens ho sabem. El que passa, simplement, és que no s’inclou l’opció d’UPyD a les enquestes. Crec que, en cas d’incloure’s, es podria saber la intenció de vot que tenim, encara que fos mínima. No és lògic que el senyor Laporta, que tampoc té representació, aparegui en les enquestes quan tot just fa dos dies que va fundar el seu partit; o la senyora Nebrera, que també. Però és que, a més, nosaltres sí que tenim representació fora de Catalunya: un diputat al Congrés, un altre al Parlament Europeu i un últim al Parlament Basc.

P.C-C: Vostè va deixar Ciutadans quan es va formalitzar la coalició a les eleccions europees amb Libertas, una plataforma considerada d’ultradreta. Allò va ser la gota que va fer vessar el vas o va ser un únic fet determinant?

A.R: La causa i l’efecte en aquell moment va ser realitzar una coalició amb la qual no vam estar d’acord molts militants, entre ells jo, i que era incoherent amb el que jo penso de la política i de com exercir-la. No hi ha més.

P.C-C: En aquest sentit, quina justificació se li va donar a vostè per formar aquesta coalició? Perquè si Ciutadans diu ser una formació de centreesquerra… Com li ho van justificar?

A.R: El dia que vaig decidir deixar l’acta de diputat va ser quan vaig tancar la meva etapa en aquest partit. Guardo un gran record de tots els meus excompanys i ara, a mi, aquest tipus de coses ja no m’interessen. La única cosa que m’interessa és què puc aportar jo a partir d’ara a UPyD per solucionar problemes concrets de la societat d’avui. Els historiadors ja escriuran el que vulguin, jo ara miro al futur.

P.C-C: Fa unes setmanes, al programa 59 segons, Albert Rivera va dir que els havien ofert fins a 3 vegades a anar en coalició amb vostès en aquestes eleccions. Això és així?

A.R: No en tinc ni idea. Jo vaig entrar a UPyD just el dia després d’haver-se fet el congrés de la formació, i ho vaig fer per dedicar-me a qüestions de comunicació, no d’organització, per la qual cosa no tinc coneixement del que va passar fins llavors en aquest sentit, i tampoc m’interessa.

P.C-C: I si jo li ho pregunto ara: vostè hauria estat partidari d’anar en coalició?

A.R: No tinc res a dir al respecte. Això ho decideixen els responsables del partit.

Read Full Post »

L’autor del llibre “El circ mediàtic del Barça” ens fa cinc cèntims de les tensions internes que viu el club.

Àlex Santos

1. Quin és el circ mediàtic del Barça? Quins en són els principals protagonistes?
El circ mediàtic del Barça és la manera de descriure el sarau que es forma en l’entorn de l’entitat barcelonista, degut al sacseig que pateix. Són les tensions empresarials i els polsos entre periodistes i personatges vinculats al club. Són molts elements que entren en disputa.
El principal protagonista és el club i la gestió que fa de la seva comunicació. El Barça ha passat de viure despullat a cobrir-se mínimament per protegir un dels seus patrimonis, com és el missatge. També hi juguen un paper determinant les empreses informatives que han passat sovint de voler saber a voler decidir
2. Què ha fet Laporta de més positiu? I de més negatiu?
Laporta ha convertit el Barça en la màquina esportiva més potent del món, i en un exemple envejat arreu. Una cosa és la visió que tenim a dins, a on el desgast del dia a dia arriba a ennuvolar la vista i no tenir una mirada neta, però existeix una mirada que es fa des de fora plena d’enveja sana i reconeixement sense fisures. Això és el que ha construït Laporta, al marge de les seves crisis i l’histerisme que de vegades ha hagut i d’un manament edificat en un terreny pantanós.
El negatiu, potser haver comptat amb un passat com a opositor que sempre li ha penjat com l’espasa de Damocles.
3. Et fa por que el nou president trenqui amb l’actual model reexit?
Ni jo ni cap periodista podem manifestar pors ni alegries per la decisió que prengui el soci el dia de les eleccions . No m’agrada que s’atiï la bandera de la por. D’igual manera que tampoc em va agradar que es fes el 2003 quan Laporta va agafar les regnes de l’entitat. Nosaltres estem aquí per provar d’explicar la complexitat d’aquest món. Tot el que s’aparti d’aquest objectiu estarem traint la professió.
4.  Tenia raó Cruyff quan es queixava de l’entorn? Ara l’entorn és encara més ampli i pressionant?
Hi ha una idea equivocada sobre Cruyff i l’entorn que he desenvolupat al llibre. Quan Cruyff es queixa de l’entorn no ho fa assenyalant el concepte que tots entenem avui, sinó que és retreu l’actitud i comportament d’aquelles persones que li molesten en l’obtenció dels seus objectius, sent ell el centre del debat, del Barça i del món. Per a ell, tot era entorn. Tot el que li molestés, però a ell. I aquest eren els directius i la premsa.

Read Full Post »

El número 2 de la candidatura de Marc Ingla aposta per un club més participatiu
Alfons Godall
1. Per què forma part d’aquesta candidatura?
Perquè volia tenir els millors companys de viatge, els millors possibles, gent amb qui ja havia compartit junta i amb qui ja havia treballat per fer un Barça tan gran com l’actual. Entre tots podem aconseguir més Barça que mai, un club basat en l’esforç, la concòrdia i l’èxit, sense oblidar la catalanitat. Junts , tenim nous reptes i noves fites i amb Marc Ingla ho aconseguirem.
2. Com explica aquesta catalanitat?
El Barça és la primera institució de Catalunya per molta gent. Representa Catalunya al món i cal seguir fomentant els valors de la catalanitat des del Barça, que ha d’enfortir els lligams amb les altres institucions catalanes, amb la seva gent –sobretot, els més necessitats- i amb els clubs esportius.
El Barça no pot perdre aquesta catalanitat, al contrari. L’ha de mantenir i la de reforçar, però no només amb paraules sinó amb fets. A més, hem de fer un catalanisme obert, incloent i transversal.
3. És cert que el Barça té un dèficit social?
Això és mentida; el Barça dels últims anys és el més social de tots. És el Barça dels nens del món, és el Barça dels necessitats, el Barça d’Unicef i de la Fundació, cosa que ens omple d’honor i és un orgull per a tots els culés. Nosaltres vam decidir destinar el 0,7 % a la Fundació. Volíem –i volem- atendre gent amb problemes. El Barça és un club solidari al cent per cent, fins i tot en la manera de jugar. Ara falta que la Fundació sigui més propera al soci.
4. Més propera al soci?
Exactament, el soci ha de poder decidir sobre projectes de la Fundació, si és que pretenem un club realment participatiu. El nostre Barça serà participatiu, per tant el soci tindrà dret a decidir. Volem que hi participi, amb consultes sobre la Fundació, però també sobre l’estadi, sobre el Palau, sobre l’equipació dels jugadors, sobre el possible nom de certes instal·lacions, sobre el president d’honor, sobre el carnet de soci…
5. El carnet serà diferent?
El nou carnet tindrà un xip que oferirà tot un ventall de possibilitats, com per exemple punts que donen dret a serveis o productes. També contindrà la informació per poder anar a votar. El club ha de ser per al soci per sempre. Un 10% del superàvit serà per al soci.
6. Acaba l’era Laporta…
I l’hem d’aplaudir, felicitar i agrair-li el que ha fet pel Barça, en el que considero els 7 millors anys de la història del club, pels títols, pel projecte esportiu i pel compromís que té el club.

Read Full Post »