VerdCel presenta Petjades el 22 d’abril a la UB.
1. Per què aquest homenatge a Raimon? Quin és el sentit del projecte Petjades?
És una cosa que em rondava pel cap ja feia molt de temps, anys, i la veritat és que també va ser el primer que vam escoltar en català. Per nosaltres és d’una proximitat paisatgística, d’orígens i dialectal molt gran (“d’on comença l’horta i acaba el secà” i nosaltres som de poc més amunt); hi ha aquesta connexió per diferents branques amb el seu cantar. L’obra de Raimon és una obra que ens ha acompanyat sempre, ara que a més fa cinquanta anys de la creació d’Al vent. En definitiva és un homenatge a l’ofici de fer cançons, a partir del nostre primer escriptor d’aquestes; com diu Xevi Planas, abans de Raimon hi havia el desert.
2. El títol a què fa referència?
Amb els treball anteriors havíem treballat des de la visió de les dues dimensions (PaisViatge n’era entre d’altres una defensa poètica del territori), i també amb el prisma temporal (Sàmara, amb la introducció de la variable temps ens donava per fer un recorregut, a més, per tota una vida, la d’una dona de noranta anys real, i de retruc passejar-nos pel segle XX i els seus fets històrics). Ara el repte era introduir un món paral·lel, el de l’altra vida, el que es recrea a les cançons d’un altre. Cançons que com tantes coses a la vida, no són tangibles, però que igualment tenen molta força. I l’objectiu era fer una obra a partir d’una obra, crear una constel·lació – la nostra pròpia visió – a partir de l’univers de Raimon, com unes PetjAdeS a la sorra del nostre cor que romandran marcades malgrat el pas de les onades i el temps.
3. El primer fet que crida l’atenció és el format; heu incorporat un còmic, un dvd amb dos documentals inèdits sobre Raimon, i un curtmetratge a més del propi disc de versions. El disc-llibre-dvd (o llibre-disc-dvd) no és cap novetat en VerdCel, però en aquesta ocasió heu anat més enllà, no?
El format sorprèn, però la feina per nosaltres no ha estat tan diferent d’altres ocasions. De fet el còmic en si veníem fent-lo ja en els dos treballs anteriors, però potser ara llueix més per la grandària, però en essència hi ha un treball similar. Així i tot estem molt contents del resultat, també impuls de qui ho edita (Bromera); potser és del que més ho estem. Per altra banda el Dvd és un recull també de diferents elements, com ara els dos documentals que hem volgut donar a la llum, dos materials que romanien amagats a la Filmoteca fets sobre Raimon a l’època en què ell naixia com artista; i el Curtmetratge, que dona sentit a la constel·lació de què parlàvem.
És com un viatge multimèdia a l’obra de Raimon, on el Cd i el Curt són en si la branca subjectiva, l’obra a partir de l’obra, i els documentals i el Còmic relaten o documenten la branca més objectiva del mateix.
4. Heu rebut la col·laboració de Raimon? Ha supervisat el treball, d’alguna manera? Heu estat en contacte amb ell al llarg del procés de gestació del disc?
Hem fet un seguiment amb ell. Des de bon començament i en cada pas ha seguit el procés amb confiança i des d’una certa distància. És un treball nostre i ens ha deixat fer. Però n’ha estat al corrent i en algunes coses, també transcendents com ara el títol, ha dit la seua. Ha estat en tot cas un privilegi poder compartir-ho amb ell, escoltar-lo.
5. Com va ser la tria dels temes? Què les ha motivades? Xoca el fet que no incloeu potser el tema més emblemàtic, Al vent, donat que es compleixen els 50 anys de la seua creació.
Es tractava també de no caure als tòpics, és més, ni tan sols t’ho planteges quan coneixes encara que siga una miqueta la seua obra, que, per sort, va molt més enllà d’un Diguem no o d’Al vent. Encara més, la primera tria (i segona trobada amb ell en què ho posàvem en comú) jo n’havia seleccionat seixanta, i ja havien passat uns mesos per arribar fins ací; fins la tria de quinze encara quedava trajecte. I malgrat ser la nostra visió, totalment personal i que hi ha centenars de possibles rutes per les seues cançons, es tractava de donar una imatge real del que ha conreat aquest home, no sols cançons de lluita: ha reviscolat els antics poetes, ha posat en circul·lació els actuals, ha escrit des de diferents perspectives sobre l’amor, la mort, el pas del temps, sobre la suposada modernitat, ha interactuat amb altres artistes i altres disciplines, etc. etc. Cinquanta anys circundant al llarg dels anys al voltant d’un mateix eix, l’ofici de fer cançons, de manera honesta.
6. Són quinze versions de Raimon però hi heu imprés el vostre segell. Penseu que hi haurà gent més “purista” que en siga reàcia?
No ens preocupa tampoc. Es tracta doncs en aquest sentit de creure-t’ho i de fer versions “ací i ara”. Intentem ser nosaltres mateixa i arribar a la gent, i si d’aquesta tensió algú no li agrada el nostre estil, o com dic no li agrada l’”ací i ara” de les nostres verdSions, no volem/podem fer-hi res. En tot cas pensem que gent que desconeix el Raimon, més jove o no, se n’aproximarà i la gent seguidora de tota la vida el pot redescobrir.
7. Pel que fa a la producció del disc, heu fet canvis en els arranjaments de les cançons originals, aportant-hi el vostre so, com dèiem, però així i tot són alhora molt diferents entre sí pel que fa a l’estil: trobem versions més rock, incorporeu tocs de flamenc, peces més folk, o fins i tot pop…
Sí, hem variat estructures, harmonies, tempos, etc. en alguns casos fins i tot la melodia, però en general són del tot reconeixibles, alhora que poden haver variat moltíssim. Un exercici molt recomanable és escoltar després l’original. Cada cançó,com si foren nostres, les hem vestit segons pensàvem convenia, i això suposa adquirir un estil variat en la globalitat del disc, estar al servei de la cançó. Però com ara les versions fetes en què reconeixes l’original, el disc, sent variat, la gent hi pot reconèixer VerdCel, i això és el que ens interessa, estar al servei de la cançó i ser nosaltres.
8. Pel que fa a les vostres actuacions, incorporeu també videoprojeccions, posada en escena, etc. Penseu que la música actualment s’ha de servir de l’audiovisual, de les noves tecnologies?
Com els nostres treball discogràfics, tampoc ens hem plantejat mai estar a la última o trencar el declivi de la indústria discogràfica. Ens ha eixit de natural des de dins, per la inquietud que tenim en aquest sentit de barreja de disciplines i per què al grup hi és Daniel Olmo al capdavant de la part plàstica i artística.
9. Imagine que Raimon serà una de les influències de Verdcel; en altres ocasions us heu referit també a Ovidi Montllor o Joan Brossa. A quins altres artistes o formacions musicals us sentiu propers o us inspiren?
Pot ser ho deixaria de moment en aquests tres. Més que influències, referències en aquest periple de l’ofici que he triat. Més endavant espere anar coneixent gent que m’influisca i potser els tinga com a referents, alhora que cerquem dins nostre per acostar-nos cada dia més al nostre propi estil i llibertat.
10. Proveniu d’Alcoi tot i que em sembla que treballeu des de Catalunya; com veieu que es troba actualment l’escena de música en valencià?
Bo, treballem des d’ací i des d’allà. Actuem igual o més al territori del País Valencià que al Principat. És molt bo l’estat de salut de la nostra música malgrat la manca d’atenció, mitjans, recursos i tot plegat, malgrat tindre moltes coses en contra, i malgrat el que no tenim.
La diversitat i qualitat ha millorat moltíssim i pense que es va per molt bon camí.
11. El projecte l’heu presentat ja a Barcelona; per a quan la presentació a València?
21 may 2010 20:00 Col.legi Major Lluís Vives (Auditori Montaner) València
12. Quines són les properes actuacions, actes de presentació del disc?
16 abr 2010 23:00 Teatre Cine Goya Olleria (Vall d’Albaida), Valencia 22 abr 2010 20:00 Aula Capella de la Seu UB. Plaça Universitat Barcelona 14 may 2010 23:45 Plaça Ferrandis i Carbonell Alcoi 21 may 2010 20:00 Col.legi Major Lluís Vives (Auditori Montaner) València 28 may 2010 20:00 Paranimf Universitat Jaume I Castelló Castelló de la Plana 5 jun 2010 23:45 Sala La Democràcia Mora d’Ebre
entrevistadema.wordpress.com 