Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Joan el Tarat’

Aprofitant que el primer cap de setmana de Desembre es va celebrar el Mercat Medieval de Vic, vam pujar a donar una volta i ens vam trobar amb un personatge un tant peculiar, això sí, un molt bon tio. Passejant ens vam creuar amb en Joan el Tarat i vam anar a fer un cafè per tal que m’exliquès qui és i a que és dedica.

Ens va presentar el seu disc ‘Rutes i cases de putes. Vol.1’  (La tranca records, 2010), realment un projecte molt agosarat i divertit.

Ignasi Arauz (I.A.) (El Demà.cat) : Defineix-me qui és Joan el Tarat.

Joan el Tarat (J.T.) : És un home incomprès per la societat, és un profeta incomprès més ben dit.

I.A. : “Tarat” fins a quin punt?

J.T. : Fins al punt de perdre la consciència.

I.A. : A on vius?

J.T. : Visc a prop de Camprodon, a Fembra Morta, que és un veïnat d’allà. Uns camps que hi ha per allà dalt, sense llum, sense calefacció, sense res, només quatre uralites i quatre bastons. I ens rentem les intimitats a l’abeurador de les vaques. Molt rural, en plena natura.

I.A. : Cantautor o cantant d’un grup?

J.T. : Cantautot, tot el que pugui cantar, des de reggaeton fins a heavy.

I.A. : La teva professió és músic?

J.T. : És “mamporrero” i com a hobbie cantaire.

I.A. : “Rutes i cases de putes”, una ruta personal o peculiar?

J.T. : No és personal, és peculiar.

I.A. : Què hi podem trobar en aquest disc?

J.T. : Doncs la part més vergonyosa i fosca de l’ésser humà, les seves vergonyes.

I.A. : Trencador o més intimista?

J.T. : Trencador en tots els sentits.

I.A. : Ara ens presentes el volum 1 del disc, explica’ns una mica això.

J.T. : Volum 1 és una mica l’aperitiu del disc, la carta de presentació del que vindrà més endavant. Per a que la gent es vagi preparant, aquells que vulguin entrar dins la dimensió de Joan el Tarat, ningú hi està obligat.

I.A. : Fins a quin punt hem d’estar preparats?

J.T. : S’ha de ser una mica oberts en tots els sentits, sense cap mena de prejudicis.

I.A. : Què diu la teva família d’aquesta proposta?

J.T. : El meu pare em volia fotre un cop de pal quan li vaig dir que volia ser cantant, per sort el vaig esquivar i es va esguinçar el braç. I la meva mare, és la més ‘catxonda’ de la família, és més de la faràndula, mon pare no.

I.A. : Qui t’acompanya amb aquesta proposta?

J.T. : M’acompanya un músic, pastor de Talaixà, en Joan de Talaixà. A ell li agrada pasturar, tot el que es mou ho pastura.

I.A. : Com has enredat al Joan de Talaixalà?

J.T. : Doncs venia per casa i se’m fotia el fato, el menjar, i un dia el vaig enganxar, i li vaig dir que havíem de fer coses profitoses a la vida. Era un home solitari que vivia amb la natura.

I.A. : Veig que també hi col·labora una noia, una tal Alberginia Cremada?

J.T. : L’Alberginia és una hippie que viu per allà, a prop de casa i ens fot un cop de mà.

I.A. : El cop de mà us el fa ella o li feu vosaltres a ella?

J.T. : És una cosa mútua, si em de fer favors els fem sense cap mena de problema. Som gent força decent dintre de tot.

I.A. : “Entre tu i jo els meus ous fan de rosari”, realment ets creient?

J.T. : Gens, crec amb el bestiar que tinc a casa i amb la gent que em voreja.

I.A. : Prefereixes el gas o el “butano”?

J.T. : Depèn de quin tipus de gas és més interessant que el “butano”.

I.A. : Creus que la societat va cremada? Tu també?

J.T. : De tota la vida va cremada. Jo bastant la veritat, el que passa que em tiro aigua freda i ja està.

I.A. : Tot i ser “mamarratxo” no pots menjar carn?

J.T. : De fet menja tot tipus d’herba, només la de granja per això, la silvestre no, és una mica sibarita! La carn ni la toca!

I.A. : En els directes amb que ens sorprendràs?

J.T. : Doncs amb una bateria de la Hello Kitty, és la sorpresa a més destacar. Jo vaig demanar als reis una bateria dels Iron Maiden i els cabrons em van dur aquesta.

I.A. : Els directes en quin format els trobarem?

J.T. : De moment en format duet,  amb guitarres, teclat i bombo. En un futur ampliarem la banda depenent l’escenari.

I.A. : Vas disfressat per la vida?

J.T. : Bastant perquè sóc molt vergonyós.

I.A. : Fins on arribarà aquesta proposta?

J.T. : Fins que em detinguin si tenen ous!

TEXT : Ignasi Arauz

FOTO : Joan el Tarat

 

Anuncis

Read Full Post »