Jordi Ferrer: “Per fi, les millors guies del mercat són en català”

L’editor de Cossetània parla de les Guies Essencials de viatge, una nova col·lecció que arrenca amb els títols: Roma Essencial, París Essencial, Nova York Essencial i Londres Essencial.

1. Per què vau prendre la decisió d’editar aquestes guies?

Va ser una decisió estratègica. Després d’uns quants anys editant llibres de natura, d’excursionisme i de cuina, vam decidir apostar pel turisme, amb algunes col·leccions (Asimut i Croma) que ja havien innovat. El següent pas va ser estudiar com estava el mercat per poder fer guies de viatge i, un cop fetes prop de 30 reunions a les fires de Frankfurt i de Londres, vam veure-hi la possibilitat real. Ara ja és una realitat, ja són a la venda des de mitjan mes de maig.

2. Quines característiques tenen?

Nosaltres vam decidir que havien de complir 6 requisits, que és una mica el tret essencial de les guies. I ho vam acosneguir perfectament. Per tant, les guies són:

• Completes, però alhora sense massa text.
• Amb color i vistoses.
• Manejables fàcilment.
• Rigoroses i actuals.
• Formen part d’una col·lecció que arribarà a ser àmplia.
• No existeixen en castellà.

3. Quantes n’heu publicat?

De moment, n’hem publicat 3000 de cada una, un terç de les quals se superarà de seguida amb exemplars directes, fins i tot via internet. Els llibreters han tingut molt bona resposta, les han valorat molt positivament i les fomentaran.

4. Quins són els títols actuals i quins seran els propers?

Els quatre títols de sortida són: París, Roma, Londres i Nova York. Per a l’any que ve, ja hem comprat els següents: Escòcia i Florència-Toscana. La intenció és treure’n de 2 a 4 cada any. Com es pot veure a les portades, són traduccions de les guies que edita AA Publishing (Automobile Association Publishing); el disseny de dins és seu i el de les cobertes l’hem canviat.

Les següents sortiran al febrer.

5. On es poden trobar? On es presentaran?

Es presentaran a Barcelona, a Vic i a Girona. Es poden trobar -i demanar- a les llibreries, no pas als quioscos. Cada tres anys s’actualitzaran. Intentarem arribar a un mínim de 20 títols, que tindran aparadors especials en algunes llibreries.

6. Sorprèn aquest preu tan baix, només 12, 50 €.

Renunciem a possibles guanys perquè pretenem que funcioni. A part, el preu d’impressió és barat pel fet d’aliar-se amb un grup fort.

Read Full Post »

Raquel Estrada Roig: “La poesia es troba en totes les coses que et fan emocionar”

La poestessa tarragonina, guanyadora del Premi Gabriel Ferrater de poesia, publica Pedregam o pedreria, un recull poètic editat per Cossetània.

1. Es pot viure de la poesia?

Crec que no, si et refereixes a què et pugui mantenir econòmicament. La poesia es troba en totes les coses que et fan emocionar, si ho vols veure així, i per a alguns és una manera necessària d’expressar el que sentim i el que percebem de l’exterior. Potser és una manera d’entendre les coses, i això ja és molt.

2. Què se sent guanyant premis literaris?

Presentar-se a un premi literari requereix, a vegades, molt de treball previ, i també passió per allò que es fa. Que et premiïn satisfà. És un copet a l’esquena per seguir amb més seguretat.

3. Et satisfà publicar llibres?

He publicat diversos treballs en llibres col·lectius de relats curts i de poesia, alguns dels quals han estat premiats en certàmens literaris. Satisfà molt. Però també és bo tenir en compte que no n’hi ha prou en fer-ho bé per publicar: també hi ha el factor sort, les influències… en el fons, si t’agrada escriure, el millor de que et publiquin un llibre deu ser el fet que molts et podran llegir.

4. Com és la teva poesia? Quines característiques té?

Fins ara – i no sé si això va a favor o en contra meu- em penso que he escrit el que he volgut i el que m’agrada. “Versos lliures”, com va dir l’escriptor Magí Sunyer fa poc…però és que ara mateix no sabria obligar-me a rimar els poemes, tot i que sí que vull que tinguin una bona sonoritat. No he volgut pensar en estructures preestablertes, les he vist com una cotilla, tot i que començo a pensar en com m’hi podria familiaritzar.

L’actualitat, allò que és notícia, per mi és una font d’inspiració inesgotable, de la mateixa manera que ho és el meu entorn més proper. No puc deixar de voler entendre comportaments i maneres de pensar, és apassionant. M’agradaria poder lligar poesia i periodisme: en tots dos àmbits em penso que l’empatia és essencial.

5. Alguns blocs et recomanen, què en penses?

M’agrada que entre blocaires ens enllacem. És una manera de promocionar el que fem individualment i també com a comunitat de gent a qui li agrada escriure. Crec que el en el conjunt de blocs literaris en català que hi ha ara mateix hi ha una gran quantitat de material que d’aquesta manera té la possibilitat de trobar una sortida per fer-se visible.

Read Full Post »

Refugi: “La Nova Cançó Catalana hauria de ser part del temari als instituts”

Refugi, liderat per Joan Reig, presenta el seu disc “Vestits nous”

1. Què és Refugi?

Refugi va néixer fa tres anys, m’hi acompanyen en Joan Pau Chaves, en Pep Solà i l’Albert Vila. Intentem explicar què va significar el moviment de la Nova Cançó Catalana. Ens vam adonar que la generació que es va fer gran amb la música d’Els Pets no havia fet aquesta tasca d’anar cap enrere i esbrinar què hi havia abans del rock català dels 80 i dels 90 i creiem que això era una mancança.

2. Com va sorgir la idea del grup?

Jo també, ingenu de mi, em pensava que això s’ensenyava a les escoles, perquè el que van fer els de la Nova Cançó Catalana tant a nivell sociopolític com artístic va ser tan important que jo donava per fet que això era de temari de les escoles, fins que me’n vaig assabentar, pels meus nebots, que no se’n deien gaire coses d’aquest moviment cultural que, a parer meu, va ser dels més importants de la Catalunya del segle XX i estava a l’alçada del que es feia a Itàlia, França, Canadà, Estats Units, Anglaterra…

Aleshores, en comprovar aquesta mancança d’aquest país, se’ns va acudir de muntar una espècie de recital-conferència i reivindicar aquest llegat d’aquests grans artistes. Naltros vam optar per un repertori amagat, no tan obvi o popular, i de posar-lo damunt de l’escenari i anar pels instituts per explicar, amb un recital-conferència, qui eren Guillem d’Efak, Coses, Ovidi, etcètera, alguns dels quals van ser oblidats injustament, o bé perquè havien mort o bé perquè aquest país té aquesta espècie de desmemòria.

3. Quan i com es va gestar el disc?

La resposta a aquestes recitals va ser tan positiva que vam començar a entrar als circuits de concerts. I amb el temps ens van motivar a enregistrar aquest disc, que es diu “Vestits nous”. Ens va esperaonar molta gent que deia que els agradaven les nostres versions. “Vestits nous” significa que despullem les cançons i les tornem a vestir, però amb uns altres vestits, una roba nova que, potser, resultarà més nova i més adient als nous temps. Les versionem a la nostra manera, sense que perdin l’essència.

4. Quines són les mancances que trobes en aquest país?

Culturalment, em fa ràbia el poc respecte que es té pel passat cultural d’aquest país.

Està bé viure el present perquè es el que toca, però si no mirem de tant en tant de cara enrere no sabrem d’on venim, la nostra tradició. I mirar enrere a nivell musical vol dir aprendre de la gent que ens ha precedit. Per això em va sobtar tant que això no s’ensenyés a les escoles, que no hi ha hagués programes divulgatius als mitjans de comunicació dedicats a la Nova Cançó Catalana; a molts països del món hi ha programes de ràdio i de TV que es dediquen a recuperar el passat contínuament, i aquí sembla que siguem només esclaus de la modernitat i de la novetat més immediata.

5. Creus que hi ha una nova Nova Cançó Catalana?

 En part, sí. Hi ha molts cantautors que estan donant vida al panorama musical. Hi ha moltes propostes interessants, per exemple Pau Alabajos, Cesk Freixas, Sanjosex, Roger Mas, que ja és un veterà.

Tots ells tenen moltes coses a dir.

Read Full Post »

Gabino Diego: “Entenc bé el català”

Gabino Diego ha fet una gira còmica per Catalunya.

Entrevista feta per Núria Vicent, col·lalboradora d’El Demà.

1. Com et vas trobar a Barcelona, com et va tractar el públic barceloní?

Molt bé, em van tractar molt i molt bé i em vaig trobar de meravella.

2. Saps que aquests anys hi ha hagut una mica de controvèrsia amb la llengua catalana en el món de l’espectacle?

Jo no he tingut cap problema. La meva llengua és el castellà, però entenc bé el català perquè també he viscut aquí, vaig viure a Terrassa, la meva filla viu aquí… i la veritat és que no m’ha costat gaire entendre’l, parlar-lo, doncs si el parlo una mica a poc a poc… però bé. En general, m’he trobat molt còmode i no he tingut cap problema.

3. Amb els anys, creus que aquell petit nerviosisme que pateixen els actors amateurs abans de trepitjar un escenari el segueixes tenint, o es va passant amb l’experiència?

Bé, ara estic fent una entrevista poc abans de l’espectacle i això sí que em posa nerviós (riures), perquè m’agrada estar una estona abans al camerino i això, però bé, el dia de l’estrena és normal que et posis nerviós, però quan ja tens la seguretat que la cosa funciona és una mica com el restaurador, el noi que té el restaurant i ja sap que el gaspatxo és així, allò altre és aixà…, i cada dia és el mateix, sap que de sobte pot passar alguna cosa, que alguna cosa pot canviar, però més o menys té la seguretat que la cosa funciona. I en aquest cas, jo crec que ja porto un temps fent-ho i cada dia vaig tractant de millorar-ho, però al capdavall funciona.

Read Full Post »

Martí Gasull: “Cal treballar per la música en català també a les discoteques i fils musicals”

Entrevista a Martí Gasull, portaveu de la Plataforma per la Llengua

1. Què et sembla la nova llei del cinema català?

Creiem que és una llei fonamental que cal tirar endavant, i valorem positivament el projecte de llei. Demanem ara valentia, als nostres parlamentaris. Com la Plataforma per la Llengua demostra a l’estudi que trobareu al web, http://www.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/interior/59 , les llengües amb un nombre de parlants comparables al català d’Europa i el Quebec, inclús amb menys parlants, tenen assegurada la seva presència al cinema, l’única excepció és el català , que està a la cua. La situació actual de la llengua catalana en el sector és conseqüència d’un decret franquista, de tal manera que, avui dia, l’oferta de cinema en català se situa a l’entorn d’un 3%, percentatge realment escandalós. Estem segurs, com alguns estudis demostren, i com han corroborat les poques pel·lícules estrenades en català en condicions de normalitat, com Doraimon i Shin Shan, que el cinema doblat o subtitulat al català és rendible, i que justament el que cal fer és crear oferta. És per això que ens cal aquesta llei, per despenalitzar els espectadors catalans perquè puguin veure cinema en la seva llengua, amb els mateixos drets que els altres espectadors europeus. Caldrà vetllar perquè la llei es desenvolupi reglamentàriament, i a part de les quotes de distribució, s’assegurin també les quotes d’exhibició.

2. Creus que les emissores de ràdio compleixen el 25% de música en català?

Creiem sincerament que aquest 25% no es compleix en la majoria de mitjans radiofònics. Encara vivim dels prejudicis negatius que encara pesen sobre la música en català, segurament productes de l’autoodi encara existent, quan realment s’ha demostrat que la música feta en català és bona i existeix en totes les modalitats. En aquest aspecte, veiem fonamental vetllar per al desenvolupament de la llei 1/1998 de Política Lingüística, que assenyala aquestes quotes, i treballar perquè la música en català es vagi normalitzant arreu, també a les discoteques i fils musicals.

3. Com ha anat la campanya de les joguines del Nadal 2009?

Aquest any des de la Plataforma per la Llengua estem molt satisfets de la campanya per la joguina en català, i estem convençuts que hem fet un pas endavant en la sensibilització de la nostra llengua en un àmbit tan fonamental com el joc i la joguina, davant la insatisfacció constada de la demanda. Com podeu veure al web http://www.plataforma-llengua.cat/joguines, la Plataforma per la Llengua ha difós un llistat de més de 500 joguines en català i de més de 150 establiments que les distribueixen, a més de col·laborar amb el Consorci per a la Normalització lingüística en l’edició del seu catàleg. A més hem enviat als empresaris la guia de sensibilització  i les teves joguines, ja incorporen el català? en català i anglès, i ha editat un nou tríptic per sensibilitzar-ne el consum. Cal esmentar també, i especialment, la festa del joc i la joguina en català celebrada el passat 28 de novembre conjuntament amb la campanya El català suma a les joguines. Creiem que hem contribuït a portar la qüestió a l’opinió pública, i que de cara el 2010 continuarem augmentant el percentatge de joguines en català, que, d’acord amb els mateixos estudis de la Plataforma per la Llengua, el 2009 estava a l’entorn d’un 6%.

 

Read Full Post »

Ramon Sangles: “amb la sobirania, el cinema en català serà un fet que ens cuinarem nosaltres”

Entrevista a Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional

1. Què et sembla la nova llei del cinema català?

No l’he llegida, la nova llei del cinema. No vull perdre temps a llegir lleis i propostes que mai no es compleixen. Són una pastanaga davant el nas. Per una banda no tenim fermesa i per l’altra ens tenen les mans lligades ja sabeu a on. He sentit a parlar d’un 50% i he sentit a dir que la gent no va al cinema si és en català. El 50% em sembla ridícul; com sempre no apostem per al cent per cent, i, si la gent no va al cinema en català és perquè en català poca cosa hi ha que valgui la pena. Llavors dic: (a) totes les pel·lícules han de ser en català; si no hi poden ser en original català o doblades, que siguin en la llengua original d’on han estat fetes i que vagin subtitulades en català, i (b) que en català hi hagi, per començar, doblades les millors pel·lícules del món del cinema. I, quant a fer nosaltres pel·lícules, comencem a aprendre’n a partir de zero, perquè poca cosa bona hem fet.

2. Creus que l’ús del català augmentaria en el cas d’un triomf del sí en un referèndum d’autodeterminació?

En aquesta pregunta m’hi sobra “en el cas de…”. Ja tornem a ser en allò de la hipòtesi i de les abaixades de pantalons. A part, aquesta pregunta tampoc no es pot fer dient “Creus que…”. Cal dir: “El dia que tindrem la sobirania, llavors el cinema en català serà un fet que ens cuinarem nosaltres. Serem capaços de tenir ja un bon repertori preparat? Tindrem ja uns bons autors, uns bons actors, uns bons “registes”, uns estocs de films per a poder emetre en totes les sales? Hi treballa ja algú?”

3. Quines tasques du a terme la vostra entitat per la normalització?

Llengua Nacional treballa al cent per cent en català i amb qualitat. No ens proposem canviar res ni explicar res. Partim d’una mentalitat de país ja totalment normalitzat i a partir d’ací actuem i som. Llengua Nacional és ja la llengua i el país normalitzat.

Read Full Post »