Feeds:
Entrades

Posts Tagged ‘Memòria’

Refugi, liderat per Joan Reig, presenta el seu disc “Vestits nous”

1. Què és Refugi?
Refugi va néixer fa tres anys, m’hi acompanyen en Joan Pau Chaves, en Pep Solà i l’Albert Vila. Intentem explicar què va significar el moviment de la Nova Cançó Catalana. Ens vam adonar que la generació que es va fer gran amb la música d’Els Pets no havia fet aquesta tasca d’anar cap enrere i esbrinar què hi havia abans del rock català dels 80 i dels 90 i creiem que això era una mancança.
2. Com va sorgir la idea del grup?
Jo també, ingenu de mi, em pensava que això s’ensenyava a les escoles, perquè el que van fer els de la Nova Cançó Catalana tant a nivell sociopolític com artístic va ser tan important que jo donava per fet que això era de temari de les escoles, fins que me’n vaig assabentar, pels meus nebots, que no se’n deien gaire coses d’aquest moviment cultural que, a parer meu, va ser dels més importants de la Catalunya del segle XX i estava a l’alçada del que es feia a Itàlia, França, Canadà, Estats Units, Anglaterra…

Aleshores, en comprovar aquesta mancança d’aquest país, se’ns va acudir de muntar una espècie de recital-conferència i reivindicar aquest llegat d’aquests grans artistes. Naltros vam optar per un repertori amagat, no tan obvi o popular, i de posar-lo damunt de l’escenari i anar pels instituts per explicar, amb un recital-conferència, qui eren Guillem d’Efak, Coses, Ovidi, etcètera, alguns dels quals van ser oblidats injustament, o bé perquè havien mort o bé perquè aquest país té aquesta espècie de desmemòria.

3. Quan i com es va gestar el disc?

La resposta a aquestes recitals va ser tan positiva que vam començar a entrar als circuits de concerts. I amb el temps ens van motivar a enregistrar aquest disc, que es diu “Vestits nous”. Ens va esperaonar molta gent que deia que els agradaven les nostres versions. “Vestits nous” significa que despullem les cançons i les tornem a vestir, però amb uns altres vestits, una roba nova que, potser, resultarà més nova i més adient als nous temps. Les versionem a la nostra manera, sense que perdin l’essència.

4. Quines són les mancances que trobes en aquest país?

Culturalment, em fa ràbia el poc respecte que es té pel passat cultural d’aquest país.

Està bé viure el present perquè es el que toca, però si no mirem de tant en tant de cara enrere no sabrem d’on venim, la nostra tradició. I mirar enrere a nivell musical vol dir aprendre de la gent que ens ha precedit. Per això em va sobtar tant que això no s’ensenyés a les escoles, que no hi ha hagués programes divulgatius als mitjans de comunicació dedicats a la Nova Cançó Catalana; a molts països del món hi ha programes de ràdio i de TV que es dediquen a recuperar el passat contínuament, i aquí sembla que siguem només esclaus de la modernitat i de la novetat més immediata.

5. Creus que hi ha una nova Nova Cançó Catalana?

 En part, sí. Hi ha molts cantautors que estan donant vida al panorama musical. Hi ha moltes propostes interessants, per exemple Pau Alabajos, Cesk Freixas, Sanjosex, Roger Mas, que ja és un veterà.

Tots ells tenen moltes coses a dir.

Read Full Post »

Entrevista al grup de música Al Tall.

Vicent Torrent - Component del grup "Al Tall"

1. Què preteneu amb la vostra música?

Passar-ho bé, i ho aconseguim. També intentem que el so de la tradició mediterrània siga reassumible per expressar-se al segle XXI.

2. A quin músic li dedicaríeu una cançó?

A José Afonso, perquè m’agrada molt el que va fer i m’hi sento molt identificat.

3. Què votaria el Tio Canya en un referèndum d’autodeterminació?

Caldria preguntar-li-ho a ell. Els Tios Canya valencians, ara per ara, no ho tenen considerat. Però estic segur que ell podria entendre la qüestió i comprendre perfectament que caldria assolir la sobirania per llevar-nos de sobre moltes coses negatives.

Read Full Post »

Toni Strubell (Comissió de la Dignitat)

L’entitat organitza la Nit de la Memòria, que tindrà lloc a Barcelona el 29 de gener de 2010.

1. Què significa la Nit de la Memòria?

La Nit de la Memòria és el nom que, des de fa tres anys, donem a l’acte en què fem entrega dels Premis Dignitat. Ara ens hem centrat a celebrar-lo el mes de gener, en una data propera a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, data que generalment passa del tot desapercebuda. Abans del 2006 generalment es feia un acte, i no al gener precisament, per atorgar aquests premis.
2. Què voleu reivindicar amb aquests premis?
Creiem en un factor d’encoratjament o felicitació -des de la humilitat i la companyonia- als grups i a les persones que considerem que més fan per recuperar la memòria històrica en un sentit catalanista, antifranquista i democràtic. S’atorga als qui considerem que han actuat així l’any anterior o que ja ho vénen fent des de fa anys. El premi també ha tingut un cert contingut d’agraïment en haver estat atorgat els primers anys a Teresa Carvajal i Aníbal Lozano (2003) i a José Luis de la Heras (2005).
  • PREMIS DIGNITAT 2007: Montserrat Armengou i Ricard Belis, documentalistes àudiovisuals per la seva contribució a la recuperació de la memòria; Francesc Torres, artista visual per l’obra “Fosca és l’habitació on dormim”; La Comissió del Centenari de l’Estelada, per l’èxit de la tasca del Centenari de 2008; i La Xarxa d’Entitats, per la seva tasca de recuperació de les “4 columnnes de Montjuïc”.
  • PREMIS DIGNITAT 2006: Neus Català, Assumpta Montellà, Pere Fortuny i Empar Salvador.
  • PREMIS DIGNITAT 2005: Henry Ettinghausen, Carles Fontserè, José Luis de las Heras i Gerard Escoda.
  • PREMIS DIGNITAT 2004: Francesc Ferrer i Gironès.
  • PREMIS DIGNITAT 2003: Teresa Carvajal i Aníbal Lozano.
3. Com us tracten les institucions?
Nosaltes som una entitat totalment independent dels partits i col·laborarem amb les Institucions quan ho veiem necessari i profitós, sense perdre, però, la nostra independència. El Memorial Democràtic i la pròpia Generalitat de Catalunya han subvencionat actes i activitats nostres al llarg dels anys sense que això suposi que hàgim perdut la nostra independència, cosa que segurament es va mostrar més clarament amb l’aprovació de la Llei de la Memòria, el contingut de la qual coincidim amb Amnistia Internacional, Juristes sense Fronteres, Human Rights Watch i el mateix Comitè de Drets Humans de l’ONU en blasmar i denunciar.

Read Full Post »