Jordi Ferrer: “Per fi, les millors guies del mercat són en català”

L’editor de Cossetània parla de les Guies Essencials de viatge, una nova col·lecció que arrenca amb els títols: Roma Essencial, París Essencial, Nova York Essencial i Londres Essencial.

1. Per què vau prendre la decisió d’editar aquestes guies?

Va ser una decisió estratègica. Després d’uns quants anys editant llibres de natura, d’excursionisme i de cuina, vam decidir apostar pel turisme, amb algunes col·leccions (Asimut i Croma) que ja havien innovat. El següent pas va ser estudiar com estava el mercat per poder fer guies de viatge i, un cop fetes prop de 30 reunions a les fires de Frankfurt i de Londres, vam veure-hi la possibilitat real. Ara ja és una realitat, ja són a la venda des de mitjan mes de maig.

2. Quines característiques tenen?

Nosaltres vam decidir que havien de complir 6 requisits, que és una mica el tret essencial de les guies. I ho vam acosneguir perfectament. Per tant, les guies són:

• Completes, però alhora sense massa text.
• Amb color i vistoses.
• Manejables fàcilment.
• Rigoroses i actuals.
• Formen part d’una col·lecció que arribarà a ser àmplia.
• No existeixen en castellà.

3. Quantes n’heu publicat?

De moment, n’hem publicat 3000 de cada una, un terç de les quals se superarà de seguida amb exemplars directes, fins i tot via internet. Els llibreters han tingut molt bona resposta, les han valorat molt positivament i les fomentaran.

4. Quins són els títols actuals i quins seran els propers?

Els quatre títols de sortida són: París, Roma, Londres i Nova York. Per a l’any que ve, ja hem comprat els següents: Escòcia i Florència-Toscana. La intenció és treure’n de 2 a 4 cada any. Com es pot veure a les portades, són traduccions de les guies que edita AA Publishing (Automobile Association Publishing); el disseny de dins és seu i el de les cobertes l’hem canviat.

Les següents sortiran al febrer.

5. On es poden trobar? On es presentaran?

Es presentaran a Barcelona, a Vic i a Girona. Es poden trobar -i demanar- a les llibreries, no pas als quioscos. Cada tres anys s’actualitzaran. Intentarem arribar a un mínim de 20 títols, que tindran aparadors especials en algunes llibreries.

6. Sorprèn aquest preu tan baix, només 12, 50 €.

Renunciem a possibles guanys perquè pretenem que funcioni. A part, el preu d’impressió és barat pel fet d’aliar-se amb un grup fort.

Read Full Post »

Refugi: “La Nova Cançó Catalana hauria de ser part del temari als instituts”

Refugi, liderat per Joan Reig, presenta el seu disc “Vestits nous”

1. Què és Refugi?

Refugi va néixer fa tres anys, m’hi acompanyen en Joan Pau Chaves, en Pep Solà i l’Albert Vila. Intentem explicar què va significar el moviment de la Nova Cançó Catalana. Ens vam adonar que la generació que es va fer gran amb la música d’Els Pets no havia fet aquesta tasca d’anar cap enrere i esbrinar què hi havia abans del rock català dels 80 i dels 90 i creiem que això era una mancança.

2. Com va sorgir la idea del grup?

Jo també, ingenu de mi, em pensava que això s’ensenyava a les escoles, perquè el que van fer els de la Nova Cançó Catalana tant a nivell sociopolític com artístic va ser tan important que jo donava per fet que això era de temari de les escoles, fins que me’n vaig assabentar, pels meus nebots, que no se’n deien gaire coses d’aquest moviment cultural que, a parer meu, va ser dels més importants de la Catalunya del segle XX i estava a l’alçada del que es feia a Itàlia, França, Canadà, Estats Units, Anglaterra…

Aleshores, en comprovar aquesta mancança d’aquest país, se’ns va acudir de muntar una espècie de recital-conferència i reivindicar aquest llegat d’aquests grans artistes. Naltros vam optar per un repertori amagat, no tan obvi o popular, i de posar-lo damunt de l’escenari i anar pels instituts per explicar, amb un recital-conferència, qui eren Guillem d’Efak, Coses, Ovidi, etcètera, alguns dels quals van ser oblidats injustament, o bé perquè havien mort o bé perquè aquest país té aquesta espècie de desmemòria.

3. Quan i com es va gestar el disc?

La resposta a aquestes recitals va ser tan positiva que vam començar a entrar als circuits de concerts. I amb el temps ens van motivar a enregistrar aquest disc, que es diu “Vestits nous”. Ens va esperaonar molta gent que deia que els agradaven les nostres versions. “Vestits nous” significa que despullem les cançons i les tornem a vestir, però amb uns altres vestits, una roba nova que, potser, resultarà més nova i més adient als nous temps. Les versionem a la nostra manera, sense que perdin l’essència.

4. Quines són les mancances que trobes en aquest país?

Culturalment, em fa ràbia el poc respecte que es té pel passat cultural d’aquest país.

Està bé viure el present perquè es el que toca, però si no mirem de tant en tant de cara enrere no sabrem d’on venim, la nostra tradició. I mirar enrere a nivell musical vol dir aprendre de la gent que ens ha precedit. Per això em va sobtar tant que això no s’ensenyés a les escoles, que no hi ha hagués programes divulgatius als mitjans de comunicació dedicats a la Nova Cançó Catalana; a molts països del món hi ha programes de ràdio i de TV que es dediquen a recuperar el passat contínuament, i aquí sembla que siguem només esclaus de la modernitat i de la novetat més immediata.

5. Creus que hi ha una nova Nova Cançó Catalana?

 En part, sí. Hi ha molts cantautors que estan donant vida al panorama musical. Hi ha moltes propostes interessants, per exemple Pau Alabajos, Cesk Freixas, Sanjosex, Roger Mas, que ja és un veterà.

Tots ells tenen moltes coses a dir.

Read Full Post »

Núria Casademont: “cap alcalde pot girar l’esquena a un acte democràtic que s’ha estès per tot Catalunya com una taca d’oli”

La presidenta d’Alt Empordà Decideix valora les Consultes Populars del 25 d’abril.

1. Quants i quins pobles de l’Alt Empordà faran la consulta el 25A?

Quants la van fer al desembre? A l’Alt Empordà hi ha 17 municipis que fan la consulta popular aquest diumenge 25 d’abril, que traduït amb nuclis en són 25; ja que diversos d’aquests depenen d’un sol ajuntament.

Són: Agullana – l’Estrada ; Bàscara – Calabuig – Orriols – Les Roques; Borrassà; Cadaqués; Castelló d’Empúries; Cistella; Figueres; Fortià; Lladó; Llançà; Peralada – Vilanova de la Muga; Saus – Camallera – Lampaies; Vilafant; Vilamaniscle; Vilanant – Taravaus; Vila-sacra; Vilaür.

El passat 13 de desembre feren la consulta 7 municipis alt empordanesos: la Jonquera; Palau de Santa Eulàlia; Pau; Pedret i Marzà; Roses; Viladamat i Vilajuïga.

I, el 28 de febrer: Boadella – Les Escaules; l’Escala; Sant Pere Pescador i Vilabertran.

En total, 28 municipis de la comarca hauran fet la consulta en les tres onades de Consultes Populars que fins ara s’han realitzat. Si ho comptem amb nuclis pertanyents a un sol ajuntament es tradueix en: 36.

Val a dir que la comarca de l’Alt Empordà es conforma de 68 municipis, i per tant, tant sigui comptant els municipis com els nuclis, la valoració que fem des de l’Associació Alt Empordà Decideix és que la implicació d’aquests en dur a terme la Consulta Popular és molt positiva, ja que demostra que alguna cosa s’està movent i que malgrat tot, els catalans i catalanes sempre anem a una.

2. Quina és la implicació dels alcaldes?

I de la societat? Hi veus un gran compromís? En la majoria de municipis la implicació dels alcaldes, i a títol individual, és i ha estat del tot ferma i participativa en tots els sentits. Han (em refereixo als municipis que ja han fet la consulta) i estan col·laborant activament en la realització de les consultes. En algun municipi, però, no ha estat d’aquesta manera, fins que l’alcalde se n’ha adonat, que no pot girar l’esquena a un acte democràtic que s’ha estès per tot Catalunya com una taca d’oli.

Hem de recordar a l’Alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregas, que va ser el primer alcalde en dir públicament, a l’Acte Central de la Coordinadora Nacional celebrat al Fòrum de Barcelona el passat 29 de novembre, que no podia negar als seus vilatans que amb els seus impostos pagaven els equipaments municipals del seu municipi, i que per tant, no se’ls podia negar el seu ús.

Pel que fa a la societat, la implicació de les entitats i associacions de cada població és molt important, ja que aquestes – la majoria, entitats culturals – tenen i mouen molta gent. Per altra banda, la participació i implicació a nivell personal és del tot rellevant, demostrant-nos a tots plegats, que fent pinya és quan aconseguirem el nostre objectiu. Pel que fa al grau de compromís, penso que aquest s’ha de mirar i valorar col·lectivament. Un gra de sorra al damunt de l’altre acaba fent una muntanya i, això és el que està passant a Catalunya en els darrers temps.

3. Quin percentatge de participació preveus?

El grau de participació ha de ser valorat amb molta cura, ja que cada municipi  té una realitat molt diferent. Per posar-ne un exemple, no és el mateix fer una consulta popular en una població de la costa, o de l’interior,  amb diverses urbanitzacions i on més que sovint en el seu padró hi figuren persones que hi estan empadronades per raons fiscals, i que aquestes viuen a la població una mitjana de dos mesos l’any; que valorar la participació d’un municipi on els seus vilatans hi viuen i participen activament del que es fa a la seva vila, ciutat o poble. Hem d’assumir, però, que els catalans patim de més d’un mal. Quan un fet, reunió, manifestació etc. surt bé, el qualifiquem automàticament d’èxit i tots ens sentim eufòrics i invencibles. Quan un d’aquests fets no surt de la manera que voldríem, és una derrota, i caiem en el pessimisme més que absolut.

També, pel que fa a la participació, caldrà tenir, i molt en compte, el fet que la resposta del Tribunal Constitucional, pugui influir en l’índex de participació a les urnes de les consultes del dia 25 d’abril. De catalans emprenyats, cada vegada n’hi ha més.

4. Creus que aquest procés pot tenir conseqüències polítiques?

Les conseqüències polítiques de les Consultes Populars rauen en la primera consulta a Arenys de Munt. Si aquesta no hagués pres el caire que prengué degut a que des d’Espanya saltaren les alarmes per part de partits polítics com la Falange, res del que està succeint amb les consultes i les conseqüències polítiques que aquestes duen serien com són. Encara haurem de donar les gràcies a Espanya!

Per analitzar les conseqüències polítiques de les consultes populars des d’un altre prisma, cal tenir en compte, com aquestes no només estan a l’ordre del dia dels partits polítics catalans, no; ja que és primordial saber que a nivell internacional hi ha un gran ressò del que està passant a Catalunya, encara que aquest no ens arribi. També cal esmentar, que el 25 d’abril, diversos Casals Catalans escampats pel món, faran la consulta. Això vol dir, que les conseqüències polítiques són més que importants; començant pels partits catalans. Parlant d’aquests, tots ells, s’han vist abocats a prendre part del que vol el poble; això per un cantó. Per l’altre, el fet de que el poble es mogui de manera popular i democràticament, ja que vol fer sentir que el poble té veu, està conduint als partits polítics a veure’s forçats a fer alguna cosa ja que el poble ho demana, i conseqüentment, els du a la “purga” que tots necessiten per tal de destriar dels seus militants i dirigents els que volen el millor per a Catalunya i els qui no.

Read Full Post »

La Porta dels Somnis: “Els diaris haurien de recolzar la música tant com l’esport”

El grup de pop-rock La Porta dels Somnis va publicar el disc “5 anys” el 2009.

1. Quina és la porta que du als vostres somnis?

Professionalment parlant, la música. Personalment cadascú té una porta, mil coses. La pregunta està molt bé. Aquesta porta del somnis són els objectius, no el que somies a la nit, els somnis com a fita.

2. Un somni complert? Un per complir?

Complerts, uns quants. Dedicar-nos a la música professionalment ja és un somni, sentir una cançó nostra a la ràdio, cada disc editat, fer un concert acústic. Tens idees i aconsegueixes que algunes es facin realitat. Un somni per complir, a nivell personal, que la gent seguís el grup igual que el Barça, que els mitjans de comunicació recolzessin la música tant com l’esport. Actualment és desproporcionat.

3. Quines són les vostres influències?

De les versions que hem fet, com Queen, Frankilin, Tina Turner, Bryan Adams, Joe Cocker…

4. De quina pel·lícula us agradaria fer la banda sonora?

D’alguna d’aquestes “pelis” de dibuixets, 20th Century Fox… Les pel·lícules de dibuixos no són per a nens, són familiars. Tenen ritme, a les de nens no els pot faltar ritme, no només en sentit musical.

5. Us veieu aviat en un festival gran?

Hauríem de veure quin, n’hi ha molts. La Virgínia ja va estar a l’Acústica de Figueres amb versions de Sau, al Festival de Guitarra, que només és de guitarra, a l’Insomni, nosaltres som o se’ns considera un grup de pop-rock més comercial, els festivals són més temàtics. Al Mercat de Música Viva de Vic ja hi vam ser. Ens veiem a tot arreu.

6. Creieu que es promociona prou la música en català?

Part de les ràdios comercials que es critiquen més en aquest sentit, com Los 40 Principales o RAC 105, molt més que TV3. Qui falta més és la corporació Catalunya Ràdio i TV3, els mitjans de comunicació que haurien de donar més cobertura… iCat-fm, per exemple, unes músiques hi entren i d’altres no, esdevé poc plural. A Andalusia, hi ha el Canal Fiesta andalús, un canal musical escoltat per 500.000 oients, més que Los 40 Principales, i hi punxen tots els estils de música fets a Andalusia, això a Catalunya no ho tenim. Els mitjans de comunicació públics acaben punxant música independent, que no interessa al gran públic. Tenim el món musical partit en dos, la música independent i la música més per a tothom. I en comptes de sumar, els mitjans que promocionen la música independent no volen sumar esforços. El pop-rock sempre ha estat l’estil més majoritari en general a tots els països del món. I mitjans que defensen la llengua promocionen propostes musicals per a molt pocs, com si ens avergonyíssim de l’època daurada del rock en català, és com si diguéssim que allò no val res.

Read Full Post »

Neus Sotomayor: “Els ensenyaments de Gandhi encara són vigents”

Entrevista a Neus Sotomayor, presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la pau.

1. Per què celebren la diada de la pau?

Perquè fa 62 anys de l’assassinat de Gandhi i, tradicionalment, se li ha dedicat una diada i un homenatge als Jardins que porten el seu nom, situats al barri del Poblenou de Barcelona, on hi ha una escultura del líder indi que va fer en Pérez Esquivel.

Els seus ensenyaments encara són vigents i és per això que fa tres anys que ens trobem als seus jardins.

2. Quins són els conflictes actuals que s’haurien d’acabar?

Evidentment, centenars arreu del món, sobretot a l’Àfrica, però jo en voldria destacar tres de molt importants: Palestina, Sàhara i Afganistan.

3. Quin paper té l’educació en la pau?

És bàsica. Si no desenvolupem capacitats de diàleg i pacífiques, alhora que ensenyem a ser crítics, no hi haurà pau al món. Cal extrapolar-ho també a nivell social, on els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental.

Read Full Post »

Martí Gasull: “Cal treballar per la música en català també a les discoteques i fils musicals”

Entrevista a Martí Gasull, portaveu de la Plataforma per la Llengua

1. Què et sembla la nova llei del cinema català?

Creiem que és una llei fonamental que cal tirar endavant, i valorem positivament el projecte de llei. Demanem ara valentia, als nostres parlamentaris. Com la Plataforma per la Llengua demostra a l’estudi que trobareu al web, http://www.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/interior/59 , les llengües amb un nombre de parlants comparables al català d’Europa i el Quebec, inclús amb menys parlants, tenen assegurada la seva presència al cinema, l’única excepció és el català , que està a la cua. La situació actual de la llengua catalana en el sector és conseqüència d’un decret franquista, de tal manera que, avui dia, l’oferta de cinema en català se situa a l’entorn d’un 3%, percentatge realment escandalós. Estem segurs, com alguns estudis demostren, i com han corroborat les poques pel·lícules estrenades en català en condicions de normalitat, com Doraimon i Shin Shan, que el cinema doblat o subtitulat al català és rendible, i que justament el que cal fer és crear oferta. És per això que ens cal aquesta llei, per despenalitzar els espectadors catalans perquè puguin veure cinema en la seva llengua, amb els mateixos drets que els altres espectadors europeus. Caldrà vetllar perquè la llei es desenvolupi reglamentàriament, i a part de les quotes de distribució, s’assegurin també les quotes d’exhibició.

2. Creus que les emissores de ràdio compleixen el 25% de música en català?

Creiem sincerament que aquest 25% no es compleix en la majoria de mitjans radiofònics. Encara vivim dels prejudicis negatius que encara pesen sobre la música en català, segurament productes de l’autoodi encara existent, quan realment s’ha demostrat que la música feta en català és bona i existeix en totes les modalitats. En aquest aspecte, veiem fonamental vetllar per al desenvolupament de la llei 1/1998 de Política Lingüística, que assenyala aquestes quotes, i treballar perquè la música en català es vagi normalitzant arreu, també a les discoteques i fils musicals.

3. Com ha anat la campanya de les joguines del Nadal 2009?

Aquest any des de la Plataforma per la Llengua estem molt satisfets de la campanya per la joguina en català, i estem convençuts que hem fet un pas endavant en la sensibilització de la nostra llengua en un àmbit tan fonamental com el joc i la joguina, davant la insatisfacció constada de la demanda. Com podeu veure al web http://www.plataforma-llengua.cat/joguines, la Plataforma per la Llengua ha difós un llistat de més de 500 joguines en català i de més de 150 establiments que les distribueixen, a més de col·laborar amb el Consorci per a la Normalització lingüística en l’edició del seu catàleg. A més hem enviat als empresaris la guia de sensibilització  i les teves joguines, ja incorporen el català? en català i anglès, i ha editat un nou tríptic per sensibilitzar-ne el consum. Cal esmentar també, i especialment, la festa del joc i la joguina en català celebrada el passat 28 de novembre conjuntament amb la campanya El català suma a les joguines. Creiem que hem contribuït a portar la qüestió a l’opinió pública, i que de cara el 2010 continuarem augmentant el percentatge de joguines en català, que, d’acord amb els mateixos estudis de la Plataforma per la Llengua, el 2009 estava a l’entorn d’un 6%.

 

Read Full Post »

Ramon Sangles: “amb la sobirania, el cinema en català serà un fet que ens cuinarem nosaltres”

Entrevista a Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional

1. Què et sembla la nova llei del cinema català?

No l’he llegida, la nova llei del cinema. No vull perdre temps a llegir lleis i propostes que mai no es compleixen. Són una pastanaga davant el nas. Per una banda no tenim fermesa i per l’altra ens tenen les mans lligades ja sabeu a on. He sentit a parlar d’un 50% i he sentit a dir que la gent no va al cinema si és en català. El 50% em sembla ridícul; com sempre no apostem per al cent per cent, i, si la gent no va al cinema en català és perquè en català poca cosa hi ha que valgui la pena. Llavors dic: (a) totes les pel·lícules han de ser en català; si no hi poden ser en original català o doblades, que siguin en la llengua original d’on han estat fetes i que vagin subtitulades en català, i (b) que en català hi hagi, per començar, doblades les millors pel·lícules del món del cinema. I, quant a fer nosaltres pel·lícules, comencem a aprendre’n a partir de zero, perquè poca cosa bona hem fet.

2. Creus que l’ús del català augmentaria en el cas d’un triomf del sí en un referèndum d’autodeterminació?

En aquesta pregunta m’hi sobra “en el cas de…”. Ja tornem a ser en allò de la hipòtesi i de les abaixades de pantalons. A part, aquesta pregunta tampoc no es pot fer dient “Creus que…”. Cal dir: “El dia que tindrem la sobirania, llavors el cinema en català serà un fet que ens cuinarem nosaltres. Serem capaços de tenir ja un bon repertori preparat? Tindrem ja uns bons autors, uns bons actors, uns bons “registes”, uns estocs de films per a poder emetre en totes les sales? Hi treballa ja algú?”

3. Quines tasques du a terme la vostra entitat per la normalització?

Llengua Nacional treballa al cent per cent en català i amb qualitat. No ens proposem canviar res ni explicar res. Partim d’una mentalitat de país ja totalment normalitzat i a partir d’ací actuem i som. Llengua Nacional és ja la llengua i el país normalitzat.

Read Full Post »