Raquel Estrada Roig: “La poesia es troba en totes les coses que et fan emocionar”

La poestessa tarragonina, guanyadora del Premi Gabriel Ferrater de poesia, publica Pedregam o pedreria, un recull poètic editat per Cossetània.

1. Es pot viure de la poesia?

Crec que no, si et refereixes a què et pugui mantenir econòmicament. La poesia es troba en totes les coses que et fan emocionar, si ho vols veure així, i per a alguns és una manera necessària d’expressar el que sentim i el que percebem de l’exterior. Potser és una manera d’entendre les coses, i això ja és molt.

2. Què se sent guanyant premis literaris?

Presentar-se a un premi literari requereix, a vegades, molt de treball previ, i també passió per allò que es fa. Que et premiïn satisfà. És un copet a l’esquena per seguir amb més seguretat.

3. Et satisfà publicar llibres?

He publicat diversos treballs en llibres col·lectius de relats curts i de poesia, alguns dels quals han estat premiats en certàmens literaris. Satisfà molt. Però també és bo tenir en compte que no n’hi ha prou en fer-ho bé per publicar: també hi ha el factor sort, les influències… en el fons, si t’agrada escriure, el millor de que et publiquin un llibre deu ser el fet que molts et podran llegir.

4. Com és la teva poesia? Quines característiques té?

Fins ara – i no sé si això va a favor o en contra meu- em penso que he escrit el que he volgut i el que m’agrada. “Versos lliures”, com va dir l’escriptor Magí Sunyer fa poc…però és que ara mateix no sabria obligar-me a rimar els poemes, tot i que sí que vull que tinguin una bona sonoritat. No he volgut pensar en estructures preestablertes, les he vist com una cotilla, tot i que començo a pensar en com m’hi podria familiaritzar.

L’actualitat, allò que és notícia, per mi és una font d’inspiració inesgotable, de la mateixa manera que ho és el meu entorn més proper. No puc deixar de voler entendre comportaments i maneres de pensar, és apassionant. M’agradaria poder lligar poesia i periodisme: en tots dos àmbits em penso que l’empatia és essencial.

5. Alguns blocs et recomanen, què en penses?

M’agrada que entre blocaires ens enllacem. És una manera de promocionar el que fem individualment i també com a comunitat de gent a qui li agrada escriure. Crec que el en el conjunt de blocs literaris en català que hi ha ara mateix hi ha una gran quantitat de material que d’aquesta manera té la possibilitat de trobar una sortida per fer-se visible.

Read Full Post »

Al Tall: “Ens ho passem bé fent música”

Entrevista al grup de música Al Tall.

1. Què preteneu amb la vostra música?

Passar-ho bé, i ho aconseguim. També intentem que el so de la tradició mediterrània siga reassumible per expressar-se al segle XXI.

2. A quin músic li dedicaríeu una cançó?

A José Afonso, perquè m’agrada molt el que va fer i m’hi sento molt identificat.

3. Què votaria el Tio Canya en un referèndum d’autodeterminació?

Caldria preguntar-li-ho a ell. Els Tios Canya valencians, ara per ara, no ho tenen considerat. Però estic segur que ell podria entendre la qüestió i comprendre perfectament que caldria assolir la sobirania per llevar-nos de sobre moltes coses negatives.

Read Full Post »

Entrevista a Toni Strubell, president de la Comissió de la Dignitat

L’entitat organitza la Nit de la Memòria, que tindrà lloc a Barcelona el 29 de gener de 2010.

1. Què significa la Nit de la Memòria?

La Nit de la Memòria és el nom que, des de fa tres anys, donem a l’acte en què fem entrega dels Premis Dignitat. Ara ens hem centrat a celebrar-lo el mes de gener, en una data propera a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, data que generalment passa del tot desapercebuda. Abans del 2006 generalment es feia un acte, i no al gener precisament, per atorgar aquests premis.

2. Què voleu reivindicar amb aquests premis?

Creiem en un factor d’encoratjament o felicitació -des de la humilitat i la companyonia- als grups i a les persones que considerem que més fan per recuperar la memòria històrica en un sentit catalanista, antifranquista i democràtic. S’atorga als qui considerem que han actuat així l’any anterior o que ja ho vénen fent des de fa anys. El premi també ha tingut un cert contingut d’agraïment en haver estat atorgat els primers anys a Teresa Carvajal i Aníbal Lozano (2003) i a José Luis de la Heras (2005).

• PREMIS DIGNITAT 2007: Montserrat Armengou i Ricard Belis, documentalistes àudiovisuals per la seva contribució a la recuperació de la memòria; Francesc Torres, artista visual per l’obra “Fosca és l’habitació on dormim”; La Comissió del Centenari de l’Estelada, per l’èxit de la tasca del Centenari de 2008; i La Xarxa d’Entitats, per la seva tasca de recuperació de les “4 columnnes de Montjuïc”.
• PREMIS DIGNITAT 2006: Neus Català, Assumpta Montellà, Pere Fortuny i Empar Salvador.
• PREMIS DIGNITAT 2005: Henry Ettinghausen, Carles Fontserè, José Luis de las Heras i Gerard Escoda.
• PREMIS DIGNITAT 2004: Francesc Ferrer i Gironès.
• PREMIS DIGNITAT 2003: Teresa Carvajal i Aníbal Lozano.

3. Com us tracten les institucions?

Nosaltes som una entitat totalment independent dels partits i col·laborarem amb les Institucions quan ho veiem necessari i profitós, sense perdre, però, la nostra independència. El Memorial Democràtic i la pròpia Generalitat de Catalunya han subvencionat actes i activitats nostres al llarg dels anys sense que això suposi que hàgim perdut la nostra independència, cosa que segurament es va mostrar més clarament amb l’aprovació de la Llei de la Memòria, el contingut de la qual coincidim amb Amnistia Internacional, Juristes sense Fronteres, Human Rights Watch i el mateix Comitè de Drets Humans de l’ONU en blasmar i denunciar.

Read Full Post »