Pia Bosch (Girona, 1962) és psicòloga, diplomada en gestió pública i està entregada a la política des de 1995, any en el qual va sortir escollida regidora del PSC a l’Ajuntament de Girona per primera vegada. Ara vol tornar-ho a ser, però com a alcaldessa. Em rep a la seu gironina del PSC i vol fer-se la fotografia al costat d’una pintura d’Ernest Lluch que presideix la sala de rodes de premsa. L’entrevista acaba sent una mica més llarga del que li havia dit prèviament però m’excusa: “Sóc jo, que parlo lenta”.
Pol Cruz-Corominas: Quin creu que és el valor afegit que vostè aporta com a cap de llista del PSC a Girona?
Pia Bosch: He estat regidora a l’Ajuntament de Girona i això em dóna certa experiència. A més, políticament he adquirit altres perspectives treballant des d’àmbits diferents que m’han donat una visió renovada de les coses. Crec que la renovació i l’experiència és una bona combinació que puc aportar.
P.C-C: Si acabés sent alcaldessa de Girona quina seria la seva primera prioritat?
P.B: La sortida de la crisi. Estem vivint una situació dura, no només a Girona sinó a Europa i al món occidental en conjunt, però a Girona aquesta crisi s’expressa amb les seves especificitats i, per tant, cal treballar activament i amb visió de futur per sortir-ne.
P.C-C: Precisament a nivell europeu ha passat allò que l’expresident Montilla definia com a “tsunami de la dreta” en el sentit que, a l’hora de respondre a la crisi, hi ha hagut una tendència general d’enfortiment d’aquests partits a arreu d’Europa. Fer bandera de la sortida de la crisi no pot fer que al PSC gironí li passi el mateix que li ha passat, per exemple, a nivell català?
P.B: La tradició ens ensenya que les eleccions municipals sempre tenen unes particularitats locals molt importants. La història i la dinàmica de les persones a nivell local tenen un pes fonamental, a l’hora de determinar els resultats, i sempre són diferents respecte d’altres eleccions. No crec que aquestes grans tendències de fons, que hi són, puguin acabar decidint els resultats a nivell municipal.
P.C-C: Si hagués d’esmenar alguna cosa que s’hagués fet des del govern municipal els darrers 4 anys, què seria?
P.B: Més que d’esmenar parlaria del fet que ens trobem en temps nous. La situació a Girona i a arreu ha canviat radicalment respecte de fa quatre anys, tenim reptes diferents i hi ha d’haver solucions diferents.
P.C-C: Concreti una mica aquestes noves solucions
P.B: El model social europeu, que és el que nosaltres sempre hem defensat, és el millor equilibri entre el dinamisme econòmic, que promou la meritocràcia i l’esforç, amb la solidaritat i la igualtat. No sortirem de la crisi enfortits si prioritzem una d’aquestes parts respecte l’altra. Les meves propostes buscaran mantenir aquest equilibri virtuós.
P.C-C: Ja li pregunto jo sobre una proposta molt concreta i que ha marcat la legislatura gironina, que és el projecte del pavelló de la Devesa. Anna Pagans va dir al seu dia que tenia intenció de reprendre el projecte el proper mandat. Si vostè governa ho farà?
P.B: Sobre aquest tema penso que cal revisar quines són les prioritats. Amb el nou equip municipal voldrem saber, abans de res, quina serà la situació econòmica de l’Ajuntament. Caldrà veure quines són les necessitats de la ciutat i quines hem de prioritzar i, per altra banda, un equipament municipal que no sigui desitjat pel barri al qual ha de donar servei segurament no ha de ser una prioritat.
P.C-C: Pensi que ara al Departament de Cultura hi haurà el senyor Joan Pluma! Ara no crec que li frenessin el projecte…
P.B: No crec que l’establiment de prioritats s’hagi de fer segons el que digui una altra Administració. Això ho ha de decidir la ciutat, i dependrà de la nova composició de l’Ajuntament i de les prioritats que ens fixem…
P.C-C: Justament parlant de la nova composició, la candidata d’ERC, Blanca Palmada, va dir fa poc a una entrevista a TV Girona que “32 anys de socialistes governant són masses” i que estaven oberts a CiU i IC-V per un canvi. Tem que la única manera de governar sigui evitant que CiU, ERC i IC-V sumin?
P.B: L’escenari en aquestes properes eleccions està molt obert i no em vull tancar a cap possibilitat, a cap. El moment és prou difícil i la feina que cal fer és complexa com per dir que ens limitem a certs pactes. Jo no vull barallar-me amb ningú i la meva prioritat és explicar les meves propostes a la ciutadania i no parlar de pactes. Un cop vistos els resultats i comparant programes electorals intentarem trobar punts de trobada, si ens cal, per tirar el projecte que em motiva. El meu objectiu, es clar, és intentar treure uns bons resultats per governar sense hipoteques, però actualment no em tanco a cap pacte.
P.C-C: Vostè se sent decebuda per la decisió de Joan Pluma d’entrar al govern de CiU?
P.B: (Pensa). Jo em sento com molta altra gent… Estranyada… Sorpresa. És cert que això ho hem vist en d’altres països prèviament, però aquí és poc habitual que algú es posi a treballar a un projecte polític que no és el seu sense canviar d’ideologia. Jo personalment no podria, no em sabria posar al seu lloc. També haig de dir que el càrrec de Pluma és més tècnic que polític i que fins ara ha estat fent molt bona feina.
P.C-C: Però vostè no és partidària que torni el carnet…
P.B: Crec que la decisió que ha pres el partit –jo no sóc membre de la direcció de l’agrupació de Girona- és la correcta i la comparteixo. És a dir, si ell assegura no renunciar a la seva ideologia ja és prou gran per saber el que es fa.
P.C-C: No ajuda molt poc a recuperar el crèdit de la política? La gent podria preguntar-se on queden els principis ideològics, perquè per molt que ell digui que segueixen sent els mateixos, el projecte en el qual s’integra és el de l’adversari polític.
P.B: Em sembla que la gent entén que és una decisió molt personal. El que generalitza a partir d’una actuació i d’una conducta personal com aquesta és que té ganes de generalitzar. Hi ha una corrent abonada des de molts àmbits, en la qual hi ha interessos molt forts, que busca desprestigiar la política, no només aquí sinó arreu del món. No crec que aquesta corrent pugui veure’s reforçada per una conducta personal. Dic que és personal perquè hi ha elements que ens porten a pensar-ho, com la llarguíssima amistat amb Ferran Mascarell que, sens dubte, ha pesat molt.
P.C-C: Fa uns dies José Zaragoza va dir que creia que Pluma havia de tornar el carnet com ho havia fet Ferran Mascarell. Hi ha hagut certa controvèrsia entre la Federació de Girona i l’aparell del partit per aquest motiu?
P.B: No, el senyor Zaragoza ha fet una cosa molt normal, que és expressar la seva opinió. Però aquestes decisions les prenen les agrupacions locals i en aquest cas ho ha fet la de Girona.
P.C-C: El PSC encara un Congrés a la tardor per decidir cap on vol anar els propers anys. Vostè per on creu que passa la recuperació del partit?
P.B: Crec que ara mateix hem de focalitzar les nostres energies en les eleccions municipals. Tinc les meves opinions al respecte però penso que durant un període de tres o quatre mesos no hem de portar a la opinió pública aquesta qüestió. Respecto qui vulgui opinar sobre aquest tema però personalment penso que ara, als mitjans, ens hem de centrar a explicar què volem fer pels nostres municipis. Ja tindrem temps de parlar-ne amb profunditat.
P.C-C: Doncs, sense parlar del futur, sinó dels fets més recents, quines creu que han estat les causes del resultat a les eleccions catalanes?
P.B: Hi ha moltíssimes raons difícils de descriure en pocs minuts. Hi ha factors a nivell mundial, com el de la crisi, que han afectat a tots els governs, i també n’hi ha que depenien més de nosaltres, com la nostra política de pactes, que ens han condicionat a l’hora de governar… La suma de totes elles ha estat determinant. La prova d’això és que analitzant més detingudament els resultats veiem que els socialistes hem perdut vots en detriment de partits situats més a la dreta i més a l’esquerra que nosaltres, més i menys nacionalistes…
P.C-C: Sobre l’actualitat més immediata, vostè què creu que hauria de fer el PSC si efectivament l’Estat acabés limitant la capacitat d’endeutament de la Generalitat?
P.B: El primer que hem de fer és no alarmar-nos per veure clar de què estem parlant, això és el més important. Un cop haguem discutit i analitzat el problema amb racionalitat segur que sabrem trobar vies de sortida positives per a tothom.
P.C-C: Però el Secretari d’Estat d’Hisenda, el senyor Ocaña, va mencionar Catalunya explícitament, pel que no és esbiaixat pensar que hi ha opcions reals que passi.
P.B: Em costa pensar que aquesta sigui una qüestió contra Catalunya. No té sentit pensar-ho així i ens pot fer equivocar molt pensar les coses d’aquesta manera. No ens hem de deixar portar pel que sigui una o altra declaració… Aquest senyor no és la única persona del Govern.
P.C-C: Entrant a la sana disputa Tura-Hereu… Si vostè fos militant de la Federació de Barcelona qui preferiria?
P.B: (Riu) No ho sé, no ho sé… No sóc militant de la Federació de Barcelona…!
P.C-C: I si li dic que una enquesta recent de La Vanguardia deia que Tura té més opcions que Hereu per guanyar Trias?
P.B: Li diré que la vaig veure (riu). Només faltaria que m’hagués de posar en aquests temes, prou feina tenim a Girona!
P.C-C: Parafrasejant el programa de TV3 sempre m’agrada acabar preguntant quin és el paisatge favorit de Catalunya de l’entrevistat…
P.B: El meu, Girona…
P.C-C: No podia ser d’altra manera.
entrevistadema.wordpress.com 
