Kellan Lutz, 1a part: “Les seguidores són molt educades i encantadores; pobres, són inofensives”

El 9 d’octubre, l’actor nordamericà Kellan Lutz, “el germà gran” dels vampirs vegetarians a la saga de Crepuscle va ser a Sitges en el marc de la 43a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Era el convidat especial en un acte de promoció que es va dur a terme sobre la pel·lícula The Twilight Saga: Eclipse, el tercer lliurament cinematogràfic del món creat per Stephenie Meyer, amb milions de seguidors a tot el món.

Vàrem tenir la sort de poder dur a terme una entrevista més llarga del que és habitual. Així doncs, vam parlar no només de qüestions sobre la nova pel·lícula de la saga, Crepuscle en general i el món de les fans, sinó també de força qüestions personals desconegudes sobre l’actor. Hem decidit doncs de dividir l’entrevista en dues parts: la primera, sobre els aspectes relacionats amb Crepuscle. La segona, les qüestions personals entorn de l’actor. A continuació segueix la primera part de l’entrevista.

Una multitud de fans rep Kellan Lutz a Sitges

Mar Santacana: Crèiem que vivies als Estats Units, però tot d’una apareixes a Sitges i tornes a Barcelona el mes d’abril. Hi ha rumors que et traslladis a viure aquí aviat?

Kellan Lutz: (riu) M’encantaria viure aquí.

M. S.: Anomena algun aspecte que t’agradi d’aquí.

K. L.: La cultura, la gent!

M. S.: Has estat mai abans a Catalunya? A Sitges o a Barcelona, per exemple?

K. L.: No, és el primer cop que sóc aquí. Mai no havia estat ni a Sitges, ni a Barcelona. Barcelona és plena de bellesa i art; i l’arquitectura m’interessa especialment, així que és un lloc fantàstic per a mi. Tant de bo Los Angeles tingués tanta riquesa arquitectònica i artística com Barcelona.

M. S.: Sobre el nou film “Breaking Dawn I” (la primera part de la novel·la A Trenc d’Alba): quins detalls sucosos ens pots donar i, específicament, sobre el teu personatge Emmett?

K. L.: Bé, bàsicament seguirem els llibres de manera fidel, així que si voleu la millor font sobre els detalls i què és el que passarà al film, aconsello que consulteu la novel·la amb atenció. Pel que fa al meu personatge, la seva història no farà més que ampliar-se i evolucionar. Podreu veure més la dimensió de personatge compromès i protector de l’Emmett.

M. S.: I sobre la pel·lícula en general, alguna qüestió especialment interessant?

K. L.: Encara no he llegit el guió (confessa), així que no ho sé.

M. S.: Però comenceu a filmar la nova pel·lícula d’aquí a 2 setmanes, oi?

K. L.: La setmana següent, si no m’equivoco. En realitat suposo que començarem primer amb els assaigs, no crec que iniciem el rodatge fins el novembre.

M. S.: Una pregunta amb una certa profunditat sobre el teu personatge: Hi ha un passatge de Crepuscle en què l’Emmett expressa que l’infern no és tant terrible si un pot tenir un àngel al seu costat. Als “vampirs bons” de Crepuscle els obsessiona el fet de no tenir ànima, el fet que aniran a l’infern. Què creus tu personalment que l’Emmett va fer durant la seva vida com a ésser humà per fer-lo pensar que aniria a l’infern?

K. L.: Bé, no crec que això tingui res a veure amb què va fer o deixar de fer l’Emmett durant la vida com a ésser humà. La meva interpretació sobre el personatge és que la qüestió de l’infern no va amb l’Emmett. Personalment, no crec que l’Emmett pensi en els conceptes d’ànima i infern, com sí que ho fa l’Edward, que creu que un esdevé un ésser sense ànima quan es transforma en vampir. Com jo veig el personatge de l’Emmett, es tracta d’una qüestió d’amor, en el seu cas. És a dir, mentre pugui tenir l’amor de la seva vida amb ell, aquest àngel que és la Rosalie, el personatge salvador, no hi ha infern en aquesta vida vampírica que s’estén de manera contínua i que dura per sempre. Sense la Rosalie, sense aquest àngel, la vida és un infern; i amb ella, és el cel. No significa doncs, necessàriament, que l’Emmett hagi d’anar a parar a l’infern. Així que la meva interpretació d’aquest fet no té res a veure amb què el personatge de l’Emmett tingui ànima o no en tingui.

M. S.: Les seguidores de Crepuscle es polaritzen entre l’Edward i en Jacob (“Team Edward” i “Team Jacob”). Et volia preguntar si també hi ha un “Team Emmett”, però avui a Sitges s’ha fet evident que existeix un “Team Emmett”.

K. L.: Sí, és entranyable i fantàstic saber que hi ha grups de seguidors específics pel personatge de l’Emmett o “Teams Emmetts”. Jo sóc aquí com a prova! De fet, sóc l’únic de Crepuscle que és aquí, així que això deu voler dir alguna cosa (riu). Hi ha d’haver un sector específic i prou gran de seguidor(e)s de l’Emmett, si m’han fet venir a Sitges des de Los Angeles, l’altra punta del món!

M. S.: I als Estats Units, quina és la dimensió del fenomen “Team Emmett”? En comparació amb els “Team Edward” i “Team Jacob”, creus que el fenomen encara es decanta entre aquests dos?

K. L.: És evident que tothom s’estima principalment els personatges de l’Edward i en Jacob. Jo tan sols provo d’aconseguir esgarrapar un seguidor o seguidora més per al personatge de l’Emmett! (riu, tot i que després es posa seriós)

Però el nombre de seguidors que tingui el meu personatge no té cap mena d’importància. No es tracta una competició, senzillament estic molt agraït de tenir seguidors (o seguidores).

M. S.: Parlant de seguidor(e)s: quina ha estat la situació més boja que has viscut fins ara, pel que fa als fans?

K. L.: Va ser durant una convenció, en què estava signant autògrafs. Normalment, pregunto als seguidors com es diuen i els escric una dedicatòria personalitzada; així és com es desenvolupen normalment les convencions. Però en una d’aquestes convencions, una fan em va preguntar si podia emmanillar-me. Jo li vaig respondre que sí, tot fent broma, però la noia va treure unes manilles de veritat i seguretat va haver-se-la d’endur (diu rient; l’experiència no li va ser traumàtica, com és evident). La història no s’acaba aquí, però. Més endavant, en una altra convenció, vaig explicar el que m’havia passat amb la noia de les manilles. I en una tercera convenció, una altra noia va venir amb unes manilles de pèl, d’aquestes amb caràcter sexual (riu, és evident que s’ho passa bé), i em va preguntar “puc endur-te’m a casa amb aquestes manilles?”. Les seguidores són molt educades i encantadores; pobres, són inofensives. M’ho passo bomba en aquests entorns.

M. S.: Com reacciones davant d’aquestes situacions? Són una càrrega per a tu?

K. L.: En absolut! No són mai una càrrega per a mi, crec que són situacions entranyables. Les fans estan enamorades del personatge. Poder ser allà i fer-les contentes és fantàstic. A més, jo m’ho passo molt bé fent-ho, i si em trobés en el seu cas, m’encantaria que fessin el mateix amb mi. Jo no he estat mai fanàtic de cap personatge al llarg de la meva infància o adolescència, però si ho hagués estat, m’hauria posat molt content si aquest algú m’hagués dedicat el seu temps per fer-me feliç durant uns moments, donant vida al personatge en qüestió. No sé, és com si algú es vestís de Pare Noel per a tu, és fantàstic i realment gaudeixo fent-ho.

M. S.: Passem ara a algunes preguntes més personals. Si poguessis viatjar enrere en el temps, quin moment t’agradaria viure?

(la resposta, la setmana vinent, amb la segona part de l’entrevista)