Entrevista a Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional
1. Què et sembla la nova llei del cinema català?
No l’he llegida, la nova llei del cinema. No vull perdre temps a llegir lleis i propostes que mai no es compleixen. Són una pastanaga davant el nas. Per una banda no tenim fermesa i per l’altra ens tenen les mans lligades ja sabeu a on. He sentit a parlar d’un 50% i he sentit a dir que la gent no va al cinema si és en català. El 50% em sembla ridícul; com sempre no apostem per al cent per cent, i, si la gent no va al cinema en català és perquè en català poca cosa hi ha que valgui la pena. Llavors dic: (a) totes les pel·lícules han de ser en català; si no hi poden ser en original català o doblades, que siguin en la llengua original d’on han estat fetes i que vagin subtitulades en català, i (b) que en català hi hagi, per començar, doblades les millors pel·lícules del món del cinema. I, quant a fer nosaltres pel·lícules, comencem a aprendre’n a partir de zero, perquè poca cosa bona hem fet.
2. Creus que l’ús del català augmentaria en el cas d’un triomf del sí en un referèndum d’autodeterminació?
En aquesta pregunta m’hi sobra “en el cas de…”. Ja tornem a ser en allò de la hipòtesi i de les abaixades de pantalons. A part, aquesta pregunta tampoc no es pot fer dient “Creus que…”. Cal dir: “El dia que tindrem la sobirania, llavors el cinema en català serà un fet que ens cuinarem nosaltres. Serem capaços de tenir ja un bon repertori preparat? Tindrem ja uns bons autors, uns bons actors, uns bons “registes”, uns estocs de films per a poder emetre en totes les sales? Hi treballa ja algú?”
3. Quines tasques du a terme la vostra entitat per la normalització?
Llengua Nacional treballa al cent per cent en català i amb qualitat. No ens proposem canviar res ni explicar res. Partim d’una mentalitat de país ja totalment normalitzat i a partir d’ací actuem i som. Llengua Nacional és ja la llengua i el país normalitzat.
entrevistadema.wordpress.com 
Deixa un comentari